En un moment on el diàleg intel·lectual implica recordar velles revolucions d’alliberament nacional i jutjar-ne la conveniència. Presentem el cas contrari. El cop d’Estat contra Salvador Allende, el 1973, va ser orquestrat per la CIA i va suposar el fracàs de la via democràtica al socialisme. Un dels pilars de la revolta militar va ser l’economia. Es van pagar vagues, i crear un clima de desabastiment, per tal de fer girar l’opinió pública contra el president Salvador Allende i tot el que suposava.
Agafant aquesta variable, podríem entendre que mentre els obrers treballaven per les empreses, aquestes feien de la seva propietat dels mitjans de producció, una arma contra l’Estat.
Una circumstància que ha passat per alt al moviment republicà, immers en una campanya de decadentisme folklorista, és el control com a usuaris de les empreses que pertanyen a l’imaginari d’Espanya. L’autoorganització política dels ciutadans de Catalunya ha generat un terrabastall polític. La pregunta legítima és si l’autoorganització econòmica dels mateixos ciutadans provocaria una crisi econòmica.
‘Parlem’ contra l’IBEX 35 https://t.co/KOf2YIRQIT via @larepublicaCAT
— La República (@LaRepublicaCat) 12 de setembre de 2018
No és cap utopia. Existeixen les empreses per fer-ho, les cooperatives per dur-ho a terme i una simpatia general que actuaria com a campanya de propaganda. Parlem, l’11 de setembre es preguntava via les xarxes socials, com podrien plantar cara ells a l’Ibex-35 si el 10% de la manifestació és donés de baixa de FECSA-ENDESA i contractés els seus serveis. O si els ciutadans catalans posessin els seus estalvis en cooperatives bancàries, els bancs no deixarien de fer xantatge amb el canvi de les seves seus?
En un món on les guerres ja no provoquen morts, sinó pobres. Autorganitzar-se en l’economia és sinònim de victòria. L’Estat rebria un cop que realment l’obligaria a actuar, alhora que el moviment republicà recuperaria la iniciativa. També deixaríem de pagar peatges, la quota de la llum més cara de la història i alimentar a quatre capitalistes extractius de la Meseta o del principiat.
Què l’IBEX-35 desapareixes de Catalunya seria la primera retirada de l’Estat. Un cop que afectaria la seva essència, alhora que segurament milloraria considerablement la qualitat de vida dels catalans. Generaria simpaties internacionals, cooperació entre ciutadans i segurament un estalvi per les nostres butxaques.
