Un any més, se celebra l’aniversari de la Constitució espanyola de 1978 sense que aquells que la defensen aferrissadament denunciïn les vulneracions de drets fonamentals que es fan en el seu nom i des dels mateixos poders públics. Però ja sabem que el papanatisme constitucional ho encega tot. És evident que la Constitució espanyola demana a crits una modificació i que els quatre valors constitucionals de llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític són, des de fa molts anys, des del primer dia, paper mullat.
La profunda crisi que arrossega la Constitució espanyola també afecta plenament els cinc principis constitucionals: Estat social, Estat democràtic, Estat de dret, Estat autonòmic i monarquia parlamentària. Tots ells estan sota el punt de mira de les institucions de la Unió Europea i de les organitzacions internacionals de defensa dels drets humans, que any rere any insisteixen a emetre informes que denuncien la mala salut d’aquests principis constitucionals. En el cas de la monarquia espanyola, s’hi afegeix que s’ha convertit en la riota de les altres monarquies europees. De tots els principis esmentats, el que més s’ha utilitzat com a arma constitucional per vulnerar drets fonamentals és l’Estat de dret, fins al punt que es pot parlar de lawfare, d’una veritable guerra bruta judicial a l’Estat espanyol.
Damià del Clot va publicar fa molt poc un llibre que despulla les misèries del poder judicial espanyol, que tinc l’honor d’haver prologat i que us recomano fervorosament de llegir: Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català (Voliana Edicions). L’autor hi denuncia, amb rigor i honestedat, les trames, intrigues i corrupteles del lawfare a l’Estat espanyol, i ho fa amb un fort anhel personal de justícia i amb la noble intenció de defensar els drets fonamentals i els valors democràtics. El professor Del Clot posa llum a la foscor, il·lumina l’escenari tèrbol i sòrdid del poder judicial espanyol i desemmascara una conxorxa juridicopolítica lampedusiana que malda perquè res canviï.
Damià del Clot ens adverteix que la vella retòrica de l’Estat de dret i del discurs legalista —recurs habitual de les elits polítiques i judicials— encobreix tota mena d’abusos i de restriccions dels drets fonamentals. És interessant descobrir com la construcció doctrinal i l’arquitectura jurídica de la repressió franquista es manté intacta durant els anys de la transició a la democràcia, i com el poder judicial espanyol i l’entorn putrefacte que l’envolta s’embolcalla en l’anomenada reconciliació nacional i s’escapoleix de l’escomesa d’aquells que demanàvem retre comptes als repressors de la judicatura. La poruga transició democràtica va ser un pont de plata per a aquells que van perpetrar tota mena d’atrocitats des del capdamunt de les institucions repressores del franquisme: l’exèrcit, la policia i la judicatura. Posteriorment, ja aprovada la Constitució del 1978 i sota l’aixopluc de la “raó d’Estat”, que fins i tot va emparar el terrorisme d’Estat, les elits judicials han seguit fent tota mena de tripijocs per preservar la seva influència, per perseguir la dissidència política i per supeditar els valors de la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític a la indissoluble unitat de la nació espanyola, com va ser capaç de dir el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, el setembre de 2017 en l’acte d’obertura de l’any judicial.
La Constitució espanyola, afirma el Dr. Del Clot, s’ha convertit en un marc normatiu ideal per fer compatible la legalitat amb la injustícia, per preservar una oligarquia judicial polititzada, per facilitar la transferència de poder de l’executiu al judicial i per garantir la impunitat d’acció d’una cúpula judicial que es mou com peix a l’aigua en les clavegueres de l’Estat. I tota aquesta trama bruta judicial, basada en l’intercanvi de favors, va acompanyada d’una pàtina de llenguatge tècnic que amaga objectius polítics primaris, d’una manipulació dels mitjans de comunicació i de la construcció de falsedats escampades per les xarxes socials amb la intenció de crear un clima d’hostilitat contra l’objectiu polític que es vol reprimir. És així com es polititza i actua el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, la Fiscalia, el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Comptes, veritables artífexs del dret penal de l’enemic que hi ha a l’Estat espanyol i que tantes dificultats té quan s’enfronta als tribunals internacionals.
Quan el lector arriba, atònit, al final del llibre, s’adona que l’autor ha posat al descobert el panorama desolador de l’alta judicatura espanyola i que el llibre és un veritable vademècum del deep state judicial espanyol i de la guerra bruta judicial contra la dissidència política. Es tracta d’un llibre que els que encara avui seguim sent represaliats per una fiscalia rancorosa, venjativa i immersa en tota aquesta trama bruta agraïm profundament. Gràcies, Damià del Clot!
Jordi Matas Dalmases
Catedràtic de Ciència Política de la UB
