Europapress: “Villarejo diu que el CNI no volia provocar un atemptat a Barcelona, però “se li va anar de les mans“. El Periódico: “Villarejo torna a culpar al CNI del 17A: Volia donar-li un esglai a Catalunya”.
Fet conegut. Millor no recordar-lo. Atemptat terrorista. Morts i molts ferits. Detencions, judici qüestionat. Recerques sol·licitades, no realitzades. Molts dubtes. El considerat líder de l’acte terrorista, segons publicat, vinculat a estaments de l’Estat. Més desconfiança. Villarejo declara que l’autor “inspirador” de l’atemptat va ser el CNI. I ara…?
Quanta opressió és capaç de suportar la societat de Catalunya?
Concretem. Diccionari: “ “Accions i conseqüències d’oprimir, pressionar, sotmetre a un ésser humà o comunitat”
Deliberadament dic “de Catalunya”. No tota la seva societat se sent “catalana”. Però sí que “tota” està demostradament, oprimida
> Políticament. La seva majoria absoluta en el seu Parlament i en vots no serveixen de res. Està absolutament sotmesa al “model” de la minoria. Sense Estatut. És “territori intervingut, colònia”, segons diccionari, demostren els fets. Les seves lleis, fins i tot d’orientació social, són anul·lades pel Constitucional. Mana l’Estament judicial. Els grans partits espanyols imposen el seu model. Quant suporta políticament…?
> Econòmicament. Espoli denunciat per The Wall Street Journal: 9% de 250.000 milions de € anuals. Fa 7 anys sense revisar el finançament. Líders regionals no renuncien ni a un € en favor dels catalans. Llista d’incompliments en inversions reiteradament aprovades és llarga. Quant suporta econòmicament…?
> Democràticament. La societat va demostrar voler participar en un projecte comú amb Espanya. Van aprovar Constitució, Estatuts. Realitat coneguda. L’Estat rebutja completament un referèndum pactat. Ignora totes les demandes socials i polítiques. Quant suporta democràticament…?
> Identitària, culturalment. Aquesta opressió afecta als qui tenen consciència que Catalunya és “subjecte polític” amb història, identitat, cultura, llengua, pròpia. L’opressió és atàvica. Recentment, l’Estat imposa un % de castellà. Qui perilla és el català. Quant suporten els qui es diuen i senten “catalans” …?
S’afegeix ara una altra “opressió”: la terrorista d’Estat?
La denúncia el Comissari Villarejo. Es dirà: no hi ha proves. Existeixen que no va participar l’Estat? Què haurien de fer “tots” els Estaments a Catalunya davant aquesta sospita de tanta transcendència per a “tota” la societat?
Per allò de “qui calla, atorga…” qui no parli, exigeixi una recerca rigorosa, independent, que no deixi cap dubte sobre aquesta declaració de Villarejo i la no recerca sol·licitada sobre l’imant i el CNI… es converteix, tàcitament, en “còmplice, encobridor” de l’agressor.
Què faran, no n’hi ha prou amb declaracions,…
> Líders i partits “dependentistes” Realment “defensen i representen” als seus militants i votants, davant un atemptat que podria haver-los afectat directament?
> Líders i partits “independentistes”. Continuaran suportant l’agressió? Deixaran les seves posicions ideològiques, partidistes, per a unir-se en defensa i representació de “tota” la societat que es veu agredida per l’Estat si es confirma la seva participació?
> “Tots” els mitjans de comunicació. Renunciaran als seus posicionaments per a actuar amb veritable periodisme de recerca i denúncia?
> Estaments judicials a Catalunya. Actuaran amb la independència, objectivitat, que ho farien els seus equivalents en els Estats referents en democràcia, separació de poders…?
> Patronals i Sindicats. Reaccionaran en defensa de la societat, dels seus propis militants, afiliats, votants…?
> Grans Organitzacions socials: Omnium, ANC, etc. s’uniran i reivindicaran la veritat i les conseqüències que comporti…?
> Hi ha més: Universitats, Col·legis Professionals, etc.
TOTS podien haver estat “víctimes” de l’atemptat terrorista que, segons Villarejo, ha protagonitzat l’Estat espanyol.
I la societat, i els habitants, de Catalunya?
En una societat madura democràticament, han de ser els “protagonistes”. Ha estat “la societat” l’agredida, en aquestes persones, majors i nens, homes i dones, que han mort, que han estat ferides per l’acte terrorista inspirat per l’Estat segons Villarejo. Què ha de succeir perquè reaccionin davant un Estat agressor…? Continuaran esperant que ho facin els seus líders o prendran la iniciativa…?
No era només un atemptat a aquestes persones innocents. Atemptat contra la democràcia més pura com és un referèndum que volien “espantar”. Atemptat contra els molts beneficis que permetria l’autodeterminació de “tota” la societat catalana i el seu futur, benestar, llibertat, serveis socials, progrés, desenvolupament, dignitat, identitat. Tots aquests valors estan clarament perjudicats amb la situació de 2017. S’han agreujat. L’Estat no ha modificat absolutament res. Al contrari. Aquí estan els fets objectius: ni un gest de distensió! Hi havia, hi ha, solucions polítiques al conflicte. No s’apliquen! Ni una modificació en les diferents opressions: política, econòmica, democràtica, identitària. I, ara, la terrorista.
Asimov: “La violència és l’últim recurs de l’incompetent”. L’últim o primer i únic?
Què seran els dirigents polítics, mitjans de comunicació, estaments judicials, patronals, sindicats, organitzacions civils, Universitats, col·legis professionals…? còmplices i encobridors?… Demostraran la dignitat que correspon davant fets tan greus?
Què serà la societat catalana…? Còmplice, encobridora…? Suportarà també terrorisme d’Estat…?
Reaccionarà amb la dignitat de qui realment deixa de ser súbdita per a ser defensora, protagonista, de la seva llibertat, el seu futur?
Davant aquesta situació objectiva…Què és el coherent, lògic, digne…?
