Quant es podia aprendre dels castellers?
He utilitzat vídeos d’aquest formidable esforç col·lectiu en seminaris, conferències, congressos, sobre treball en equip, lideratge, planificació estratègica, excel·lència, a Espanya, Sud Amèrica. Sempre sorprenen. A principi es queden en l’estètica”, la dificultat. En analitzar, aprenen molt. Ho apliquem a Catalunya avui?
Castellers, no castells
No és el mateix. Els primers sumen. El castell és el resultat. Aplicat a tots els dirigents polítics, militants, votants a Catalunya, formen una sola colla els qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya, per tenir el millor present, futur, en qualitat de vida, democràcia, serveis socials, llibertat? Que opini el lector.
Hi ha colles dependentistes amb projectes que no van en aquesta línia i sí s’orienten a una creixent, total, dependència, dels plans espanyols. Segons demostren els fets, Espanya no ajuda al fet que Catalunya creixi. Al contrari. Tampoc les colles teòricament independentistes construeixen la mateixa torre. Competeixen entre si. I una cosa pitjor: dins d’aquestes també hi ha segments, sectors, que no comparteixen objectiu. Uneixen esforços els polítics, militants, votants… o s’exclouen, entorpeixen? Sense projecte comú, serà possible algun castell de mínima altura?
Planificació.
Els responsables de les colles avaluen als seus membres des de la perspectiva de les metes a aconseguir. A partir dels seus diferents característiques, recursos, decideixen què castell construir, quins perfils han de tenir els components que han de materialitzar-la. En tots dos casos, aporten factors indispensables de formació, informació, motivació. És el que fan els dirigents competents. Una novel·la, pel·lícula, té un principi, nus, desenllaç. Però l’escriptor, guionista, “comença pel final”. En funció del mateix desenvolupa el text. Un dirigent competent avalua la situació de partida, concreta les seves febleses i fortaleses i fixa l’objectiu més ambiciós. A partir d’aquí treballa amb els seus equips per a materialitzar-ho. Quin és, avui, la meta dels dirigents polítics, patronals, sindicals, a Catalunya? Coincideixen? És la millor per a la societat de Catalunya? Si planifiquen, en funció de quina fi? Tots el mateix o són excloents? Quina intenció tenen els votants…? Ho decideixen ells o es deixen portar…? Són satisfactoris avui els resultats?
Premisses per a l’èxit.
La consecució d’una torre demostra que tots tracten d’optimitzar tres premisses bàsiques: projecte comú + màxima autoexigència + perseverança per a carregar i descarregar el castell. Tots, cadascun en el seu lloc, aporten el que se’ls demana: resistència, concentració, esforç, agilitat. Donen el millor de si mateixos. Els que estan en la base mai sortiran en les fotografies, vídeos, però sense la seva participació no és possible ni el primer pis.
Els habitants de Catalunya desitgen optimitzar el seu nivell de vida, serveis socials, democràcia, llibertat, identitat, dignitat. És una meta comuna. Ho és realment? Actuen com ho fan els castellers amb el seu demostrat compromís, esforç, perseverança? Ho demostren els dirigents, els militants, els votants…? És possible un castell Catalunya al nivell que pot i mereix aconseguir? Diagnostiqui el lector…
Des de l’excel·lència.
En un castell intervenen fins a 800 persones. Totes aporten el seu màxim. Una que falli, en qualsevol pis, impedirà que el enxaneta faci la aleta. No pot haver-hi errors, fallades. Si succeeix, cau tot el conjunt. Com en la majoria d’activitats empresarials. I en la política catalana? L’excel·lència està absent. La permissivitat és clara. S’admet com a normal, la anormalitat que dirigents, partits, militants, votants, diferents organitzacions no sumin, sí que restin. Pitjor encara: s’excloguin entre si.
Catalunya ofereix molts motius per a ser excel·lent i, amb això, oferir un nivell molt millor en qualitat de vida, democràcia, serveis socials avançats, llibertat, identitat. També clares evidències que no hi ha projecte comú, sentit d’equip. Amb aquest perfil dels actuals polítics, militants, votants, difícilment se supera la soca i se situen els segons, terços. Amb aquest comportament, Quin és el futur per als qui viuen a Catalunya?
Conclusions?
Molt clares. Els “castellers” mostren el camí. Tots, cadascun segons les seves característiques, ocupen els llocs assignats. Tots”comparteixen un objectiu comú. Tots són plenament autoexigents, perseverants. Hi ha un cap de colla que planifica, selecciona, decideix, però en màxima comunió amb el seu grup. En definitiva, HI HA UNITAT DE PROJECTE, se SUMA. Si no hi ha UNITAT, no es passa de l’altura de la soca.
Catalunya pot ser una gran colla a Europa si s’independitza. Està cada dia més afeblida pel propi Estat espanyol sent dependent. Això afecta a nivell de vida, democràcia, llibertat, dignitat, identitat.
“Una barca no va cap endavant si cadascun rema a la seva pròpia manera” (Proverbi Swahil)
Els votants som la pinya. Quin castell volem, mereixem, construir? Som castellers o… mers espectadors? Amb quines conseqüències?
Què és el coherent…?
“Ningú és tan fort com tot un equip” (Blanchard)
