Les eleccions del passat 28 de maig han deixat un escenari molt pitjor del que hi havia fins aleshores. A Catalunya, l’independentisme ha patit una sotragada que s’ha concretat amb una posició preeminent del PSC en percentatge de vots, si bé no pel que fa al número de regidors. Els comicis han permès que els socialistes recuperessin capitals com Tarragona i Lleida i conquerissin l’alcaldia de Barcelona amb una maniobra escandalosa d’aquestes que denoten manca de qualsevol escrúpol i principi. Podríem analitzar molts altres casos concrets, com ara el fet que hagin esdevingut primera força a la ciutat de Girona, que hagin assolit de batllies en diverses ciutats mitjanes del país o que s’hagi frenat la puixança de l’independentisme a les àrees metropolitanes. La llista seria massa llarga.
Al País Valencià i a les Illes Balears, la coalició entre PP i Vox, ja sigui construïda per acció o per omissió, ja apunta que provocarà greus estralls. La nova alcaldessa de València ha arribat al capdavant de la institució amb la dèria de castellanitzar el nom de la ciutat, una mesura simbòlica que segur que serà el preludi de moltes altres accions lingüicides. Carlos Mazón, que esdevindrà el nou president de la Generalitat Valenciana, ja ha anunciat que desmantellarà els mecanismes de protecció del valencià impulsats pel Govern del Botànic, tot això mentre ha col·locat un torero de Vox al capdavant de la conselleria de Cultura. A Nàquera, on Vox ha obtingut l’alcaldia, ja s’ha prohibit explícitament subvencionar les entitats “independentistes i pancatalanistes”, així com s’ha prohibit la bandera LGTB als edificis públics i s’eliminaran les concentracions contra la violència de gènere. Mentrestant, a les Illes Balears, el nou president del Parlament explica obertament que vol desmantellar les autonomies, mentre els ultradretans reclamen mesures per reduir l’espai del català a l’escola pública. Queda per veure quines accions emprenen respecte els mitjans de comunicació públics en llengua catalana com és el cas d’IB3 i À Punt.
A Catalunya, llegim com el pacte entre PP i PSC a l’Ajuntament de Barcelona contempla una major presència del castellà a la institució, mentre que la nova alcaldessa de Tremp es dedica a retirar simbologia independentista de la via pública.
El més trist de tot plegat és que a aquesta situació no s’hi ha arribat per una victòria incontestable de l’espanyolisme a les urnes, sinó més aviat per la incompareixença del rival. L’abstenció ha castigat durament tant l’independentisme com el progressisme, mentre que les forces reaccionàries han mobilitzat igualment els seus votants. És a dir, que es tracta d’un escenari que es podria haver evitat.
Paral·lelament, alguns sectors de l’independentisme juguen amb la idea de fomentar l’abstenció de cara a les votacions espanyoles de juliol. Segons els impulsors d’aquesta jugada mestra, això servirà per tal que els partits independentistes es posin les piles per fer alguna cosa que no sabem exactament què és. El que sí que sabem amb precisió és que tot espai que l’independentisme no ocupi no restarà pas buit, ni els escons seran assenyalats amb un rètol on hi digui que pertanyen als descontents. Tot vot independentista que es quedi a casa servirà per donar més força a les opcions espanyolistes i, de retruc, alimentar polítiques centralitzadores, escomeses contra la llengua catalana i contra les nostres institucions i regressió de drets. Destruir és molt més fàcil que construir i quatre anys poden donar per molt.
Amb el discurs d no votar per disconformitat o.vot blanc o nul és rècula, és possible q sigui estratègia d la dreta o gent q no mirà més enllà,no és pot creuar els braços i dir ens han enganyat no h’ian rès a fer,cal enfrontar-se als partits i exigir la batalla però també apoyarlos perq necessitan molta força al darrere.(.q pensin amb avantpassats q hi van deixar la vida per defensar Catalunya)
L’articulista té tota la raó del món en el seu escrit. Tota? No, un llogaret irreductible de lògica roman dempeus contra l’imperi de la sensatesa.
Igual que una bufa a temps, un petit mal ara pot evitar-nos mals majors després. L’abstenció pot enviar a casa totes les sangoneres sobiranistes que demanen el vot per a després fer el que els surt dels ous. Tot fent propaganda que són els més sobiranistes entre els sobiranistes, amb els pantalons abaixats, van parant la mà a la mensualitat i dietes, i regalen les votacions al PSOE, hi pacten arreu, etc., etc., etc., etc., etc.,etc., etc. I prou etc. que fa vindre basques.
És molt curiós. Tots els que escriuen que cobren per fer ho estan en contra de l’abstenció. Els que no cobrem n’estem a favor.
El votant independentista no té cap partit a qui votar, resta a l’espera d’un partit indpendentista i no aquesta mena de partits processistes, autonomistes (espanyols), que es venen qualsevol cosa (inclosa la llengua) per unes molletes de pa.