En els pròxims dies es faran, en diferents indrets dels Països Catalans, els congressos regionals d’Esquerra Republicana per discutir, avalar o refusar les diferents esmenes presentades a la ponència política i d’estatuts, que s’han d’aprovar a finals de mes en el Congrés Nacional del partit.
Quasi 9.000 militants han tingut dret a fer-ho, però lamentablement la participació ha estat bastant minsa. En el cas que em correspon com a militant a les comarques gironines, una de les més importants amb més de 1.000 militants segons les dades oficials, s’ha presentat nou esmenes a la ponència d’estatuts i totes per qui això escriu. Sorprèn que ningú més n’hagi presentat. A més, a la ponència política, la que marca l’estratègia dels anys vinents se n’han presentat un centenar, de les quals 94 són de qui signa aquest article. Evidentment, es tracta d’una molt baixa participació que malauradament quedarà confirmada en el congrés gironí, a celebrar a Girona cuitat el pròxim 16 de gener. Com a militant d’Esquerra Republicana, amb trenta anys de militància, faig una crida a què els militants participin en aquest debat, es mirin les esmenes presentades a les diferents ponències i votin en consciència. Ens hi juguem el futur del principal partit independentista.
Com a membre del Col·lectiu Primer d’Octubre, dels militants que volem que el partit recuperi el camí obert l’octubre de 2017, les esmenes que he presentat volen intentar evitar una ponència que porta el principal partit independentista a un corredor sense sortida en el magma de l’autonomia. Espanya no és ni el Canadà ni el Regne Unit i proposar un acord de claredat amb un referèndum sota mesures que penalitzen el vot independentista és una nova manera de perdre el temps, de fer emprenyar els votants independentistes, i no serveix per intentar salvar la taula de diàleg que el mateix president espanyol i el seu partit ja han liquidat.
Les esmenes presentades intenten exposar una proposta clara i guanyadora d’implementar la independència obtinguda democràticament amb el referèndum de l’1-O i aprovada per majoria absoluta parlamentària el 27-O. Oblidar aquella victòria, renunciar a deu anys de mobilització i tornar a la situació que vam viure en la nefasta tramitació de l’estatut, amb Zapatero de president espanyol durant el tripartit, torna a ser un greu error, que situa el PSC en el centre del debat polític a Catalunya.
Les esmenes suggerides intenten establir un full de ruta guanyador aprofitant la feina feta i sobretot intenten recompondre la unitat d’acció independentista. Sense aquest gran acord independentista quedarem abocats a un pacte per gestionar l’autonomia amb els Comuns i el partit que va fer possible el 155, el PSOE-PSC. És un suïcidi polític per al darrer partit polític que encara és viu des de la república i que, sense cap mena de dubte, és el principal partit que pot liderar l’assoliment de la independència.
Les esmenes proposades demostren que sí, que existeix una via per implementar la independència, basada en la democràcia, i en la gran feina feta l’octubre de 2017, punt de partida per implementar la independència. Com a partit independentista majoritari, ni que sigui per 50.000 vots, tenim l’obligació de ser generosos i fer possible l’acord que faci viable el procés independentista. Les meves esmenes van en aquest sentit i, un cop ja és vist que cap govern espanyol vol negociar, després de cinc anys de paciència i veient com la repressió de l’Estat continua, recuperen la unilateralitat, l’única via possible a partir de la victòria democràtica de l’octubre de 2017 i recomanen donar legitimitat al govern del president Puigdemont i del vicepresident Junqueras, abatut per l’aplicació del 155, un fet que els demòcrates mai no podem acceptar. Si la Transició espanyola va admetre la legitimitat de la Generalitat republicana a l’exili que va representar el president Tarradellas, com és que nosaltres no podem exigir la mateixa legitimitat per al govern destituït pel 155?
Per això faig una crida als militants gironins perquè llegeixin la proposta alternativa que representen les esmenes presentades i que el pròxim dia 16 de gener les aprovin perquè puguin ser discutides en el plenari del congrés republicà de finals de gener a Lleida. Les esmenes presentades demostren que sí que és possible la independència, que existeix una via realista i que, després de cinc anys, ja hem demostrat la nostra voluntat de dialogar sempre, però el que no podem fer és mirar cap a un altre costat i continuar pidolant-li un referèndum d’autodeterminació a Espanya que mai, mai no ens donaran, com no cessen de dir-nos-ho cada dia. Aquest cop el govern espanyol no ens enganya i ens ho diu a la cara: Espanya és un sol estat.
