Després de 4 anys com a portaveu estatal de la PAH i d’haver presentat al Congrés 1,5 milions de signatures per a prohibir els desnonaments, l’any 2014 Ada Colau va deixar el ‘càrrec’ per continuar com una activista més de la Assemblea de Barcelona. Va assegurar que, malgrat haver tingut propostes de diversos partits, mai no entraria al món de la política. Mentida! Mesos després, Ada Colau es presentava a les eleccions municipals de 2015 per BComú i sortia elegida alcaldessa. De declarar-se antisistema, de estar en contra de la ‘Casta’, va passar a formar-ne part en qüestió de mesos; es va convertir en Bráhmana. Malgrat tot, encara ara, ens vol fer creure que no ha canviat ni ella ni els objectius que defensava: millorar la democràcia, treballar per al poble des de les institucions i no per a uns quants privilegiats, acabar amb la corrupció…
Des que va ser elegida alcaldessa, Ada Colau no deixa de posar-se gallarets al cap perquè diu que ha canviat les regles del joc. No deixa de remenar la cua perquè diu que s’ha enfrontat als poders fàctics i ha acabat amb els tractes de favor que tenien al Consistori. De fet, l’any 2017 BComú piulava: ‘L’Ajuntament de Barcelona […] Emancipar-nos de gegants multinacionals també és batalla per la sobirania’. Mentida! Sinó que m’expliqui per què des de 2016 el seu Govern adjudica el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de Barcelona a Valoriza, empresa que pertany al grup Sacyr, el president del qual va cobrar 8,16 milions d’euros l’any 2019 i Clece, vinculada al grup ACS, propietat de Florentino Pérez. Empreses amb un historial d’incompliments i de reducció dels drets dels treballadors, i tot això, malgrat el discurs hostil de l’alcaldessa contra els poders fàctics i les multinacionals. A més, BComú es va presentar a les eleccions del 2015 amb la promesa de municipalitzar el SAD.
En la campanya electoral de l’any passat, Ada Colau presumia de presentar-se amb més suport que mai i amb la seguretat que guanyaria les eleccions. Ho tenia tan coll avall que no contemplava cap més altra possibilitat que la de ser alcaldessa i liderar un govern d’esquerra i progressista, sense obrir cap porta a les formacions de dretes. Ho tenia tan coll avall que va declarar diverses vegades que mai no faria cap operació estranya per impedir que els independentistes governessin l’alcaldia de Barcelona; que no acceptaria els vots del senyor Collboni (del 155) i encara menys els del senyor Valls (C’s). Mentida! Malgrat no haver guanyat les eleccions, va impedir l’alcaldia als independentistes fent un pacte amb Jaume Collboni (del 155) i Manuel Valls (C’s).
Això de tenir la bossa, això de tenir on posar la mà sembla que li encanta al Govern local d’esquerra i progressista que tenim. Malgrat que hi ha un munt de barcelonins a cavall de l’euga blanca fent cua al banc dels aliments o als menjadors socials, l’alcaldessa eixuga el vent tant com en plou. Però això ve de lluny, l’octubre de 2016, el 1r tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, anunciava que havien aprovat un pressupost de 3,5 milions d’euros per subvencionar l’IBI a les famílies amb risc d’exclusió social. Mentida! Tan sols van emprar 560.000€ dels quals els 60% van ser per a les ajudes i el 40% restant per a la publicitat. L’any 2018 es va gastar 9,6 milions d’euros en campanyes institucionals… En plena pandèmia l’Ajuntament ha gastat més de 3,2 milions d’euros en publicitat, el 90% dels quals els han destinat a contractar anuncis a la premsa, ràdio, televisió i xarxes socials. En plena pandèmia ha doblat l’impost de cementiris i ara ens endossarà l’impost de reciclatge de residus al rebut de l’aigua (com si no en paguéssim prou). En plena pandèmia es volia gastar 250.000€ dels 500.000 que costava el concert que tenien emparaulat amb Mediapro. Ho tenia tan coll avall que fins i tot ens va dedicar la piulada següent: ‘Un agraïment a l’esforç dels barcelonins i barcelonines aquests dies. Un regal musical col·lectiu. Un missatge d’optimisme i esperança al món. Des de balcons i terrasses, amb creativitat i tendresa, ens en sortirem! Gràcies a tothom que s´hi ha bolcat’. En plena pandèmia ha contractat l’ex-assessor creatiu de Manuela Carmena amb un sou de 68.000€ després d’haver-li pagat 17.000 per la ‘Creativitat campanya COVID’…
Malgrat que la senyora Colau i BComú donen per a molt més, no em vull allargar. Espero haver emprat un llenguatge clar en lloc del llenguatge embolicador que no concreta res com fan ells.
Senyora Colau més d’una vegada ha dit que no vol ser presidenta de la Generalitat ni saltar a la política d’àmbit espanyol, ja sé que no li agrada gens ser la ‘prota’, però deixi’m que ho dubti i molt. Si fos cert, no seria vostè. També ha presumit de no necessitar la política; que se sent lliure per a fer qualsevol cosa, ja que en el decurs de la vida ha tingut mil feines diferents i té una infinitat de vides possibles. Tot i que els Comuns són camaleònics i s’adapten a qualsevol situació sense cap pudor, deixi’m que també ho dubti.
‘Quan la hipocresia comença a ser de molt mala qualitat, és hora de començar a dir la veritat’ (Bertolt Brecht), perquè ‘no molesta que mentiu, el que més molesta és que ara no hi podem confiar’ (Friedrich Nietsche).
Barcelona és poderosa i té molt poder, però tant de bo el poder de la seva gent la destroni, alcaldessa, per sempre més.
Salut i República!
