El dia que va aparèixer el moviment polític d’Ada Colau, el directe!cat va escriure que tornava el lerrouxisme per intentar bloquejar la majoria independentista, la va clavar. Avui a Barcelona, Nou Barris, hem vist l’exemple del que vam dir i escriure fa anys.
En plena onada de repressió per part del govern de Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Ada Colau han gosat exigir a les forces independentistes que aprovin el pressupost d’un govern que va donar cobertura al 155 i, ara que pot, no ha fet res per acabar amb aquesta repressió.
És un fet històric que els pressupostos de l’estat mai s’executen a Catalunya i a la resta dels Països Catalans, malgrat que patim un robatori continuat per part de l’estat, aquest ho malbarata amb polítiques de compra de vots, com han fet durant tota la democràcia a Andalusia i Extremadura, en lloc de posar en practica polítiques econòmiques productives. Fins i tot Europa tombarà part d’aquests pressupostos que tenen més de populistes que no de socials.
Tenen la barra Iglesias i Colau de demanar als independentistes que aprovin uns comptes on bona part de les mesures més importants, pensions, salari mínim i altres de demanda social no s’executen. En els darrers 20 anys l’execució pressupostària als PPCC ha estat per sota del 65%. De fet, aquestes millores es poden aplicar mitjançant decrets. No necessiten els vots independentistes.
Iglesias i Colau han superat la demagògia del polític republicà espanyol Alejandro Lerroux que a la primera part del Segle XX va tenir d’entrada un gran èxit amb el seu populisme suposadament d’esquerres. En una famosa escena de la pel·lícula, la Ciutat Cremada, el polític esmentat se’l veu al tren després de menjar-se un suculent menú amb llagosta i xampany francès, demanava un entrepà de sardines per preparar l’arribada a la capital catalana. La premsa el podia fotografiar menjant el pobre “entrepà de sardines” que el va fer nefastament famós.
Colau prepara amb els socialistes, els sindicats espanyols (CCOO, UGT i sindicats de funcionaris) i l’esquerra espanyola, amb la cobertura dels grans grups comunicatius catalans, una tardor calenta contra el govern autonòmic català: vagues de metges, funcionaris, mestres, tots aquells que van callar davant l’aplicació del 155 i altres represàlies contra el govern català, ara sortiran en trompa per intentar desgastar el govern català.
O els líders independentistes i les grans entitats de la societat civil s’asseuen i expliquen el full de ruta o acabarem dedicant els esforços a combatre la demagògia del populisme espanyol contra el govern català, seguir pel camí de l’autonomisme ens porta a un desgast i derrota, cal acordar una unitat ni que sigui estratègica com molt bé diu Arnaldo Otegi.
