En un acte de generositat d’ERC i Junts per Catalunya, per posar en contradicció màxima a Ada Colau i els dirigents de els Comuns, tindrien que oferir a l’alcaldessa en funcions els vots per repetir en el càrrec i evitar-li la vergonya pública d’aquest pacte de la ignomínia.
Si Ada Colau vol la cadira, li regalem per evitar que els del 155 aconsegueixin el poder de manera fosca i els socialistes controlin la Diputació de Barcelona i puguin pagar els favors de Manuel Valls. Sempre que el PSC ha controlat aquesta institució supramunicipal ha actuat amb sectarisme màxim.
Si amb aquesta generositat dels partits independentistes Ada Colau segueix endavant amb la seva traïció, els dirigents de els Comuns quedaran completament retratats i la vergonya els hi quedarà per sempre en la seva història de pas per la política. Que mai ens puguin dir que els demòcrates no li hem ofert a l’Ada Colau un sortida digne per evitar aquest pacte de la vergonya on la icona d’un moviment popular queda malmès igual que Alejandro Lerroux en aquell llunyà segle XX.
Malgrat tot i passat el dol, la decisió d’Ada Colau si són ferms acabarà ampliant la base independentista si fem les coses bé i amb fermesa, però sobretot tindria que servir a l’independentisme i sobretot als seus líders polítics i socials per pactar un full de ruta guanyador. De les patacades cal aprendre i és hora de recuperar forces davant el nou embat de l’estat repressor espanyol.
Que l’independentisme perdi l’Ajuntament, la Diputació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona serà una forta patacada, que les administracions amb el pressupostos més alts de lliure disposició quedin en mans del 155 comportarà nervis, tensions i disgustos i tocarà entomar-ho de la millor manera possible i superar l’estat de xoc en que és trobarà l’independentisme, però cal superar-ho.
PD.- Com explicaran tots aquells comunicadors, tertulians, opinadors i polítics d’esquerres que han blanquejat Ada Colau i que encara avui no es creuen que l’alcaldessa, la reina del populisme, trairà a les classes populars per obtenir la cadira. Han perdut, i ara callen. Patim la repressió de l’estat, ens roben les nostres institucions amb pactes inconfessables i restarem quiets i callats davant tanta infàmia.
