En un país dividit per la meitat, la solució sempre estarà al mig. Si el país és civilitzat, és clar. I en el nostre, on malgrat els incendiaris de la propaganda nacionalista espanyola ens hem mantingut en un civisme exemplar, haurà de ser indefugiblement així.
Sóc independentista. I fotre el camp crec que és la millor opció. Però tinc clar que la solució Iceta – lamentablement Iceta – és la que guanyarà. La d’un estat federal, que mantindrà Catalunya lligada d’alguna forma més o menys clara a una Espanya descentralitzada. La opció després d’un desgast de vint anys de manis i de gent a la presó, serà signada per mínim la meitat de l’independentisme i, per tant, decantarà la solució cap aquí.
En aquest assumpte, el futur de Catalunya l’estan cuinant Colau, Asens, Torrent, Iceta, Batet i Rufián. Desenganyeu-vos. El tripartit del futur.
Pedro marca paquet els dies previs a les eleccions per rescatar els vots dels barons socialistes i aquell socialisme caspós de l’Espanya profunda de dretes. Els Bonos de torn. Buscarà de nou les esquerres espanyoles, un cop passades les eleccions per proposar consensos amb els catalans des d’un espanyolisme centralista i social. Només amb alguns catalans. Buscarà suports interns amb bascos, andalusos, gallecs, valencians… per a la solució intermitja. Pedro i els que vinguin exigiran el manteniment de la corona. L’eterna reforma del Senat es desencallarà per a facilitar aquesta progressiva cambra de representació federal com a pas previ a una nova constitució. A Catalunya Esquerra anirà “eixamplant la base” amb Comuns i un PSC mig renovat, proposant tripartits locals i convencent el republicanisme de baix perfil de la solució.
La feina del PSC serà convèncer al centralista Manuel Valls d’un federalisme a mig gas. Després d’uns dies, la Griso, el Sardà, la Barceló i el Francino començaran a parlar-ne bé, del federalisme. La Otero hi posarà la punteta. Fins i tot alguns del PP, els Margallos, ho veuran com la solució per mantenir “los 500 años de viaje compartido”. La feina de Comuns serà de pont amb l’esquerra espanyola, les marees d’arreu que es manifestaran pels carrers ja no a favor dels presos polítics, si no a favor de la solució final. Esquerra no farà una altra cosa que ignorar Puigdemont, defenestrar Torra, arraconar Laura Borràs. Dir que el primer és el benestar de la gent. Trair, de nou, l’independència del país.
Desenganyeu-vos. Esquerra claudicarà. Rufián i Tardà ja ho ha fet. Torrent ha pres partit per Colau descaradament. I Junqueras farà aviat una proclama messiànica des de la presó. La gent d’Esquerra de tota la vida, del Baix Llobregat, l’esquerra de debò, l’amiga de Montilla, assolirà definitivament l’hegemonia esperada. Junqueras president, Ada Colau vicepresidenta, Iceta conseller d’interior. I d’aquí uns quants anys, ja ancià, en Puigdemont tornarà i serà rebut a l’Aeroport Tarradellas per una Colau amb els ulls plens de llàgrimes. Emocionada, com sempre.
Desenganyeu-vos, catalans. Tal com sou, claudicareu.
