Edició 2315

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 26 de novembre del 2024
Edició 2315

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 26 de novembre del 2024

Catalunya, seguir o sortir de la caverna…?

-Publicitat-

Aristòtil: “L’esclavitud mai té tant èxit com quan l’esclau està convençut que és pel seu propi bé”.

Continua vigent aquesta afirmació? Aplicable a Catalunya en la seva dependència d’Espanya? A la “reacció” de l’independentisme català davant Estat? Plató, la seva al·legoria de “la caverna”, pot respondre. La recordem? Com a consultor l’he utilitzat molt.

-Continua després de la publicitat -

“Fons d’una cova. Presos tancats des de la seva infància. Mai han sortit d’allí. En una paret apareixen ombres en moviment fruit d’una foguera i d’unes figures manipulades pels seus carcellers. Senten sorolls. Estan segurs que el que veuen i senten és “la realitat”. Ignoren que són només “reflexos”.


Un aconsegueix alliberar-se. Descobreix, en una altra estada, a persones i objectes que generen les ombres. Veu la llum del foc. Arriba a l’exterior. Descobreix el sol, estrelles; horitzons, aire pur. Sòcrates diu que “consciencia” tres nivells: el seu inicial, el dels qui, dins de la cova, provoquen les ombres i un món exterior infinit. Ha arribat al “coneixement”.

-Continua després de la publicitat -


Torna amb els seus companys. Explica que estaven enganyats. Les imatges són “aparences” que provoquen altres persones. Més enllà existeix un món molt superior. No li creuen. L’acusen de visionari per considerar fals el que ells  mateixos veuen i senten des de sempre en la seva estada. Anima a sortir. Es neguen
”.

Plató suggereix que els encadenats serien capaços d’agredir, matar, a qui volgués treure’ls d’allí; que les persones converteixen en “real” el que són “ombres”. Consideren “realitat” veritable, el que no és.

Està Catalunya al fons d’una caverna? És aplicable l’al·legoria…?

Dependrà del lector. Tres nivells:

“Fons de la caverna: Catalunya, avui. Objectivament: de “nació” a “regió”, territori intervingut. Sense Estatut. Parlament, majoria independentista, sense capacitat. Espoliada segons The Wall Street Journal. Espanya incompleix les seves pròpies obligacions, envaeix competències. Llarga llista. Perjudica, a “dependentistes” que no volen sortir, a independentistes que desitgen ser lliures.

Cavitat intermèdia: Els qui, a Espanya, Catalunya, “mouen objectes, emeten sons”; “enganyen” els presos; Estaments, mitjans de comunicació, societat amb els seus paradigmes, models, que fan creure que es viu en total llibertat, estat de dret, democràcia autèntica, prosperitat, respecte, etc.


Exterior:
On està la possibilitat d’una Catalunya veritablement lliure, pròspera, democràtica, millor nivell de vida: educació, sanitat, treball, infraestructures; on està la dignitat objectiva i subjectiva, la defensa dels propis valors, llengua, història. És on volen viure els independentistes i conviden a gaudir, compartint els seus beneficis, “tots” els habitants de Catalunya”.

Dins de la caverna…? Dos segments:

Dependentistes: Se senten bé en la caverna. Creuen que la “dependència” és el millor, el real, el segur, còmode. Asseguren viure en veritable democràcia, llibertat; amb suficient nivell de vida. Consideren molt perillós “sortir”. Rebutgen que visquin en un món fals, que hi hagi una “realitat” millor.

Et pot interessar  Actuen els catalans com els micos…?


Independentistes:
Mentalment, han “sortit” de la “caverna”. S’han “rebel·lat” segons Plató. Saben que “fora” hi ha una “realitat” molt superior. Aspiren a ella. Animen als seus companys per a “surtir de l’error”, gaudeixin de llibertat, dels beneficis al seu abast. Enorme resistència. O total rebuig.

Com generen les “ombres?

Interpretant a Plató, mentint, empresonant. Avui, amb violència segons demostren els fets. Mitjançant:

> Informació distorsionada, falsa, manipulada. Lleis, premisses, paradigmes, principis, molt reiterats que “programen” la ment dels qui reben, no qüestionen. Aquests queden “presoners” de mentides convertides en “veritats absolutes, irrefutables”. Se senten segurs en ella.

> Impedint la rebel·lia, alliberament. Qui ho intenta troba gran oposició pel propi entorn, pels qui el “manegen, dirigeixen”. Ho sap i pateix l’independentisme. Hi ha solucions polítiques, però només s’utilitza la repressió judicial, policial, econòmica, cultural. Això, secundats per dirigents triats pels propis empresonats. Fàcil posar noms a Catalunya. No és al·legoria.

És possible el “alliberament” cap a la “realitat veritable”? Què exigeix…?

  1. On està Catalunya? En la profunditat de la “caverna” …o en el millor espai exterior, “lliure”, gaudint dels molts, beneficis possibles? Posicionament. Acceptant com a “reals” “valors” (ombres) que “diuen” té la societat catalana… o gaudint de “realitat objectiva”: democràcia autèntica, prosperitat merescuda pel que genera, serveis socials avançats, preservant els seus propis, veritables, valors històrics?
  2. On i com vol estar? Els millors, més ambiciosos objectius. República, democràcia, benestar, llibertat, dignitat…
  3. Com materialitzar-los. Indispensable: Plató diria: “l’elevació”. “Valentia”, decisió, per a sortir de l’engany per a aconseguir “la veritat, el millor”. No hi ha alliberament social sense rebel·lió personal, individual, que “sumi”. Molt difícil. En la “caverna” hi ha seguretat. “Sortir de la zona de confort”, risc. Exigeix qüestionar premisses, paradigmes, principis, condicionants, determinants, en la conducta, per a substituir-les per altres “veritables” o més pròximes a la veritat. Plató: “qui ha conegut “l’exterior” ha de persuadir als qui volen romandre “presos” perquè surtin”. Succeeix…?

Què prefereixen els habitants de Catalunya?

Seguir, “dependents” en el fons de la caverna, enganyats, “presos”, patint mancances…? Sotmesos als qui els espolien, colonitzen, menyspreen… com demostren els fets objectius?


O… sortir a un exterior possible i amb clars beneficis per a “tots”?


Qui sacrifica llibertat per a tenir seguretat, no la mereix
(Franklin)


Què és el coherent…?”Caverna” o espai obert, llibertat, prosperitat?

 

- Publicitat -

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Més opinió