Treballen en la mateixa empresa?
“Quina és la MISSIÓ i VISIÓ d’aquesta empresa, organització, grup…? Defineixin, breument, diagnòstic, pronòstic. Concretin i qualifiquin la política interna”. Sol·licitava això quan assessorava Plans Estratègics. Respostes per escrit, individualment. En confrontar-les, gairebé mai coincidien. Només en organitzacions molt ben consolidades, orientades al futur. Normalment, tantes diferències, contradiccions, permetien preguntar: Formen part de la mateixa empresa…?
Què contestar pensant en Catalunya?
Què respondrien els dirigents polítics, patronals, sindicals, de Col·legis Professionals, Universitats, etc.? Deduïble. Donarien definicions inqüestionables: maximitzar la qualitat de vida, la democràcia, la llibertat, la justícia social, etc. Demostren això els fets objectius, la realitat de cada líder, partit, organització…? Hi ha coincidències… o divergències?
Què són polítiques…?
Gelinier: “Política: Conjunt d’objectius, actuacions i principis…”. Exigeix METES CLARES, ACTUACIONS FUNCIONALS i PRINCIPIS a respectar. Succeeix a Catalunya?
Cada partit, organització, sí que “té meta clara”. Coincidents? No entre dependentistes i independentistes. En aquests últims, teòricament sí. No en la realitat. Complementàries? Tampoc. Sí, “excloents”. Llavors? No hi ha una política comuna a Catalunya!
Quina MISSIÓ té cada partit polític a Catalunya?
Hauria de ser optimitzar “Catalunya” com a “subjecte”; la vida econòmica, política, democràtica, social, llibertat, de tots els seus habitants. Es discuteix això en el seu Parlament? S’aborda com fer de Catalunya una nació lliure, altament competitiva internacionalment, que equipari el seu nivell de vida als millors estats pel que genera segons indicadors macroeconòmics, potencial, etc.? Desenvolupar-ho com ho reconeix la UE, sumar propostes, aprovar lleis per a generar riquesa i disminuir les moltes mancances en infraestructures, serveis socials, atur, etc. no forma part d’aquestes sessions. Aquí estan els fets. De tot això no es parla. Per a què existeix el Parlament?
Partits dependentistes: semblen tenir com a “Missió” neutralitzar la consciència, la identitat històrica de Catalunya per a integrar-la, diluir-la, a Espanya. Uns altres, fora del Parlament, tenen la mateixa meta: grans patronals i sindicats, Col·legis professionals, universitats. Ajuden al “objectiu” comú, calladament, amb els seus militants, afiliats, votants. La seva MISSIÓ és la DEPENDÈNCIA d’Espanya?
Independentistes: “diuen” tenir objectiu comú d’independència. Les seves declaracions, decisions, fets, no ho demostren. Es desconeixen els “principis” o “premisses” que les inspiren, informen, guien, però els resultats són igualment… “negatius”. Aquí està la realitat. Quina és la seva MISSIÓ…?
VISIÓ?
En Planificació Estratègica, la “visió” recull “com es vol SER, quan, quant, on…” Com volen “veure” a Catalunya els seus dirigents polítics, les grans patronals, grans sindicats, Col·legis professionals, Universitats, organitzacions importants…? Dins del procés es detecten dues clares “visions”.
Dependentista: Catalunya totalment subordinada a l’Estat espanyol. Està sense Estatut. Ningú el reclama. No és ni “autonomia”. L’espoli, l’infrafinançament, l’incompliment de les infraestructures continua. No hi ha protestes, exigències, davant l’Estat espanyol. La visió, per tant, sembla ser: Catalunya “colònia o territori intervingut”, conformada, resignada, al que “li concedeixin”.
“Independentista”: difícil o impossible diagnosticar. “Visions” diferents i contràries dels partits en aquest segment. Posicions indefinides, excloents, entre si. El diagnòstic i pronòstic és deduïble. No és gens bo.
Què succeeix quan no es comparteix MISSIÓ i VISIÓ?
Dirigir-se a la mateixa meta, amb actuacions complementàries i coherents, respectant les mateixes premisses és fonamental, però no assegura l’èxit. Quan els objectius no són els mateixos, les actuacions són contràries i els criteris divergents, excloents…, fracàs assegurat!
Es juga “en el mateix equip” cara al millor objectiu? Millor, per a qui, què? Missió i Visió positiva de futur… o orientada a un passat que se sap negatiu?
Des d’un enfocament professional, a la vista d’actuacions, resultats,
Catalunya no té líders amb MISIÓ i VISIÓ que portin a la seva societat on pot i mereix arribar.
Si existissin, haurien de ser capaços d’elaborar un Pla Estratègic amb
MISSIÓ, VISIÓ, ACTUACIONS, PRINCIPIS, comuns. És possible!
Al no fer-ho, s’autodesqualifiquen!
Responsabilitat dels polítics o, també, dels votants…? Preguntes als electors
Quina MISSIÓ tenen com a votants “responsables”, amb criteri propi?
Quina VISIÓ tenen per al futur de les seves famílies: qualitat de vida, de democràcia, de llibertat, de dignitat, d’identitat, llibertat…?
Quines actuacions “funcionals”, al seu abast, desenvolupen com a votants conscients, no súbdits, per a materialitzar la seva “visió”? Quines actuacions “exigeixen” als seus triats?
Quins “principis” informen la seva conducta? Criteri propi o dependència ideològica, partidista, visceral, psicològica…?
Quin futur…? A un molt millor, mantenir un mal present o a un pitjor passat?
El futur dels qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya, el decideixen ells o deixen que el decideixi l’Estat espanyol? Quant hi ha en joc?
Catalunya, quin futur? Lliure i pròspera…o… dependent, espoliada, menyspreada? Aquí està la realitat actual.
“El futur no serà dominat pels atrapats en el passat” Willy Brandt.
Què és el coherent…?
