Catalunya? Quin és el problema?

“Si no ets part de la solució, ets part del problema. Actua! (Lenin)

Què és “Catalunya”? Nació amb història, lleis, valors, cultura, llengua. “Zona” geogràfica amb 8.000.000 d’habitants. Economia dinàmica. 25% de les exportacions de l’estat, 20% del PIB, primera generadora de riquesa productiva, etc. Nacionalitat segons la Constitució espanyola. No ho és! Comunitat autònoma? No! “Autonomia”: “capacitat i dret per prendre les pròpies decisions”. Realment, No!

Catalunya, avui, ni capacitat ni dret a decidir. No té ni Estatut! Està “fora” de la Constitució. Segons Ohmae, “colònia de Madrid”. Colonitzar, segons el diccionari: “imposar per les armes o lleis les pròpies lleis al territori conquerit i la seva explotació econòmica”. Aquí està la història, la realitat. Té Parlament, però totalment subordinat a la seva metròpoli. Financerament espoliada segons economistes de prestigi: Mas Colell, Niño Becerra, Castells, López Casasnovas, etc. Com qualificar aquest evident problema?

Quin és el problema per a Catalunya?

El gran problema, atàvic, per a Catalunya és “Castella”. L’Espanya castellana i castellanitzant excloent, supremacista, colonitzadora, des de Felip IV (1650): “Cal imposar a Catalunya els usos i costums castellans”, passant per tota la saga borbònica, dues repúbliques, Franco, de nou la saga borbònica fins a Felip VI”. Aquí està la història. “Espanya no existeix. És un invent de Castella”.

“Espanyols i catalans només poden comportar-se”. Ortega y Gasset.

La “conllevancia” no és possible. “Mana” l’Espanya castellana via policial, judicial, legal, (que no vol dir justa), econòmica, etc. Aquí estan els fets objectius. Els qui viuen a Catalunya no han de comportar-se. Han de resignar-se, conformar-se, a ser súbdits d’una corona nefasta segons la història; a ser ciutadans amb un nivell de vida, de democràcia, de llibertat, molt inferior al que mereixen pel que són i generen.

Quin és el problema? Que per a Espanya… no hi ha problema!

“Si no et mostres, no existeixes” (Debord)

Protesten o denuncien, “tots” els partits polítics a Catalunya, militants, votants l’espoli, l’incompliment de la Constitució, l’absència d’Estatut després de la sentència del Constitucional al Segon Estatut i que ha deixat a Catalunya sense ell? No! Al contrari, els partits espanyols “a” Catalunya, els seus militants, votants, són “col·laboradors” amb l’Estat espanyol i la seva repressió.

Protesten les universitats, cambres de comerç, grans sindicats, col·legis professionals, grans mitjans de comunicació pel tracte que es dona als qui viuen a Catalunya? No!

El seu silenci els fa còmplices. Qui calla, atorga!

Està unit l’independentisme en un projecte comú per a materialitzar, pacífica i democràticament, els beneficis de la independència? No! Hi ha divisió.

Denuncien manifestacions diàries, pacífiques però fermes, nombroses, el tracte negatiu, discriminatori, que pateixen “tots” els habitants de Catalunya? No!

Hi ha, reacció generalitzada contra l’actuació del sistema judicial, tan posat en evidència per la justícia suïssa, alemanya, belga, escocesa, Consell d’Europa, Amnistia Internacional, etc.? Per la sospitosa qualificació de terrorisme a les manifestacions democràtiques? No!

Protestes massiva per les “clavegueres” amb incidència negativa en eleccions aparentment democràtiques? No.

Es podria seguir. Problema per a l’Estat espanyol? Cap! Avui 7 diputats d’un partit concret. Tots els altres vots catalans són d’implícita o explícita “col·laboració”. Davant aquesta realitat objectiva, per què preocupar-se?

Quin és el “problema” a Catalunya? Va més enllà de Castella.

“Absència de líders” catalans que ofereixin un projecte de molt ampli espectre a “tots” els habitants. Als independentistes que han reaccionat. Als dependentistes que ignoren quant podrien millorar. No hi ha comunicació, missatges, arguments persuasius, molt fàcils d’elaborar i fer arribar, perquè adverteixin el molt que guanyarien amb la independència. Quant perden amb la dependència! Els dependentistes estan tan perjudicats, en “tot”!, com els independentistes. “Tots” es beneficiaran dels molts beneficis de la independència: molta millor qualitat de vida, de democràcia, de llibertat; viure en una moderna i pròspera república de tipus europeu.

L’independentisme viu “encapsulat”. Dins, també. Pitjor: autoexclusió. Els dirigents independentistes, incapaços d’unir-se en un projecte comú i aplicar un mínim màrqueting intern que formi, informe, motivi, als votants conscienciats.

Els independentistes, resignant-se, abstenint-se d’actuar. Els dependentistes, acceptant allò que l’Estat espanyol vulgui concedir en valors bàsics. Sembla predominar el gran masoquisme, menfotisme, resignació, submissió, en la majoria de la societat de Catalunya, cada vegada menys “catalana”!

Més de 2.000.000 d’independentistes semblen estar com els personatges de Pirandello: “a la recerca d’autor” de líders competents, units. Estan dividits. L’independentisme té molts més “crítics, espectadors” que bons “guionistes i actors”. Molts més “opinants que militants”. Què succeiria si cadascun d’aquests més de 2 milions intentés persuadir només a “una persona” del seu entorn? Serien 4.000.000 de votants que defensarien el millor per al present i el futur de les seves famílies!

Problema sense solució?

Depèn. Per a resignats, conformistes, submisos, “pasotes”, que accepten ser espoliats, maltractats, perjudicats, però “ja els està bé”: Sense problema.

Per als qui “van reaccionar” per dignitat democràtica, ara frustrats per la incompetència de tants dirigents de tota mena que ni els defensen ni representen, hi ha un problema!

Per als qui segueixen compromesos a materialitzar una societat pròspera, democràtica de veritat, lliure, equivalent a les millors repúbliques europees, hi ha solució! Estan sorgint iniciatives encoratjadores, il·lusionants, democràtiques, pacífiques. Fins i tot, el model “Suïssa” per a la Catalunya independent!

“El vol d’una papallona pot generar un huracà”. Reaccionaran els partits com poden, deuen per a formar part de la “solució”, no “del problema”?

Hi ha problema? Sí! Hi ha solució? Sí!

 
Vostè, lector, de què forma part? Si realment vol el millor per al futur de la seva família, si creu en la veritable democràcia, la llibertat… què és el coherent? Actuarà…?