Coneixen la llegenda tibetana sobre “el problema?” Com a consultor l’he explicat, i aplicat!, moltes vegades. Monestir budista. Calia triar a algú per a un important lloc. El gran mestre havia de seleccionar al més competent. Va reunir els monjos. Va situar un valuós gerro en una taula en el centre. Va dir: “heus aquí el problema. Assumirà l’honrós lloc qui el resolgui”. Diferents preguntes i respostes. Ningú encertava. Un es va dirigir decidit a la taula. Amb un fort cop va destrossar el gerro. Tots van quedar atònits. El Gran mestre va dir: “Aquí tenim a algú que no sols ha endevinat el problema, sinó que, a més, l’ha resolt i acabat amb ell”
Què posar sobre la taula en el conflicte Catalunya/Espanya?
Definició de problema: “Tema discutible que cal resoldre o al qual es busca explicació”. El País: (agost/2021) “La crisi enquistada des de fa anys a Catalunya és el principal problema polític d’Espanya”.
Quin és “el problema”? Respostes plurals. Catalunya: espoli fiscal, incompliment de Constitució, Estatuts, pressupostos; invasió de competències, persecució de la història, cultura, llengua, valors, catalanofòbia ; castellanització crònica, etc. Espanya: insolidaritat, ruptura del país, desobediència, etc. Aquests no són els problemes. Són “indicadors” d’aquest. El tema és molt més profund.
L’actual conflicte no s’hauria produït si s’haguessin respectat Constitució, Estatuts, inversions, transferències; no envair competències. Si el Constitucional no hagués anul·lat articles i modificat uns altres que, exactament igual, estan vigents en Estatuts espanyols. L’independentisme és “reacció”. Catalunya no ha creat el problema. Cronològica, objectivament, ho ha generat l’Estat espanyol.
Einstein: “Els problemes que tens avui, NO els pots solucionar pensant igual que quan els vas crear”. Quan es va crear? Potser Felip IV (1605): “cal imposar a Catalunya els usos i costums castellans”. Van seguir Felip V, Carles III, etc. La pressió va continuar segles. Coneguda l’actuació de Franco. Felip VI ho va confirmar en el seu famós discurs del 3.0. Durant aquests segles, anys, ha canviat de pensament l’Espanya després de crear “el problema”? No es detecta cap canvi. Solució? Ortega: “espanyols i catalans només poden suportar-se”. Qui genera la tensió? Qui es defensa davant aquesta?
Quin és el “problema” per a Espanya? Catalunya! Com intenta resoldre-ho? Com la llegenda budista: per la força! Continua la repressió i violència policial, judicial, política, econòmica. Tàcit 155. Però Catalunya no és un gerro de porcellana. La majoria de la seva societat té dignitat democràtica. El conflicte no sols no desapareix. S’agreuja. Creix en la societat, superat per incompliments d’Espanya. Intenta que Catalunya sigui progressivament dependent. Aquí estan els fets, les amenaces, en tot. Potser el problema greu d’Espanya és la seva ”bàrbara mentalitat castellana” que va definir Unamuno. També, “la seva dependència econòmica de Catalunya”.
Quin és el “problema” per a Catalunya? Espanya! El castellanisme colonitzador, espoliador, explotador, maltractador, excloent, menyspreador. Així ho pateix l’independentisme i demostren els fets objectius. Xifres oficials contundents en l’econòmic. En el polític: lleis del Parlament català anul·lades pel TC. Sentències polítiques. Temes identitaris, culturals, lingüístics, envaïts per disposicions judicials, legals. “Dependència” creixent. Autogestió clarament decreixent. Catalunya ha superat l’autonomisme. Està fora de la Constitució, no té Estatut. L’autonomia és dependència! Com intenta eliminar el problema Catalunya? No al “budista” sinó pacífica, democràticament.
Hi ha líders, a Espanya i Catalunya que resolguin el problema via política, pacífica, democràtica…? Que jutgi el lector. Aquí estan declaracions, decisions de vot, suports a pressupostos, etc. dels uns i els altres. Consolidació de la “dependència” o beneficis de la “independència” per a “tots” els habitants de Catalunya?
Drucker: “L’excel·lència dels líders es mesura per la seva capacitat de transformar els problemes en oportunitats”. Espanya podria aprofitar el “problema” com a oportunitat per a una gran transformació de si mateixa. Einstein exigeix canviar. Espanya no canvia ni en el seu propi benefici. Menys en, amb, Catalunya. Algun líder l’intenta a Espanya? No es detecta. Al contrari.
Catalunya podria aprofitar el “problema” com a oportunitat de situar-se entre les modernes repúbliques europees, amb un important augment de nivell de vida, de democràcia, de llibertat, de justícia social. Defensa de la seva identitat. Per a Catalunya, el problema no és el finançament, l’execució d’infraestructures, el port o aeroport, l’eix mediterrani, les pensions, la llengua… “Són només indicadors, símptomes”. El seu problema és “la seva dependència” d’Espanya. Només eliminant aquest “problema” podrà donar el millor a les seves gents.
Lenin: “si no formes part de la solució, formes part del problema”. Què demostren els fets, les decisions, dels polítics a Catalunya, de les grans patronals, els grans sindicats, les grans associacions…? De què formen part?
I si el problema estigués en els votants…? Formen part de la solució… o del problema? Aprofitaran l’oportunitat… o s’inclinen per una dependència demostradament negativa per a ells, per al present i futur de les seves famílies?
Unamuno: “Els pastors seran brutals mentre les ovelles siguin estúpides”. Què és el coherent…? Independència o dependència…?
Juan Manzano – Consultor
