Catalunya: Pa i circ… i mentrestant, què?

“La caiguda de l’imperi romà…, mèrit dels bàrbars o culpa dels romans…?

Notícies d’aquests dies: grans, molt concorreguts, festivals de tota mena, molt d’esport. Especialment, futbol femení, escàndols del president de la seva Federació. Hores i hores en radio i Tv., pàgines i més pàgines. “Pa i circ”. Moltes fotografies. Es parlarà de la “síndrome post-vacances”. Mentrestant…, la vida veritablement “determinant” segueix…

I mentrestant,… Què?

– Els líders dels dos grans partits defensen els seus interessos partidistes. No el que exigeix un Estat en fallida sistèmica en tots els seus Estaments: monarquia, tribunal constitucional, CGPJ, JEC, Tribunal de Comptes, etc. Quin és homologable als seus equivalents d’Estats referents en democràcia? Què decideixen per a homologar-los amb els millors models? No se’n parla.

– Comparteixen objectiu comú: aïllar, menystenir, anul·lar, l’ “independentisme”. Haurien de oferir propostes perquè, lliurement, voluntàriament, satisfactòriament, renunciïn. No es rectifica ni s`actua, sobre les “causes crítiques” que ho generen. Segueix la judicialització i les violències policial, econòmica, cultural, identitària, lingüística. Referèndum? No! Punt.

– Catalunya va diluint la seva identitat, castellanitzant la seva llengua per imposició judicial i/o abandó dels catalans…

– “Diàriament” creix l’espoli, es manté la colonització, el maltractament, el menyspreu. Infraestructures, grans equipaments, porten anys de retard. Viatja el lector en RENFE? Només promeses.

• Milers de demòcrates catalans estan investigats, severament castigats, sentenciats,  pendents de judici per defensar la llibertat, la democràcia, el benestar de “tots”.

– Pimes catalanes: milions de llocs de treball. Base estructural de la dinàmica econòmica, recuperen l’activitat en un entorn confús,  amb perspectives negatives, clarament castigades pel sistema espanyol: legislacions, impostos, etc. Què proposen per a fer-les flexibles, competitives, productives, tan nacionalment com internacionalment? Silenci.

– S’aborden els veritables problemes? Deute públic a Espanya: més del 113%. Catalunya: 34%. Quina diferència! Repercussions…? Què proposen per a “generar riquesa productiva” en lloc d’augmentar subvencions, despeses, estructures administratives clarament sobreposades, ineficients, caríssimes, progressivament inflades? No se’n parla.

– Patronals, sindicats, col·legis professionals, universitats, seguiran mantenint models clarament obsolets. Demostren un silenci còmplice amb l’Estat. “Qui calla, atorga!” Busquen l’excel·lència en defensa dels millors interessos dels qui els donen vida? No se’n parla.

– Centenars de milers de joves, en Col·legis, Instituts, Universitats, s’incorporaran a les seves classes en un sistema educatiu clarament insuficient en recursos, esclerotitzat, polititzat, molt allunyat dels millors models. El futur “integral” de Catalunya depèn de la formació dels joves. Què es fa a fi i efecte que trobin treball, primer problema!; creixin en ell i aportin el millor per a una societat excel·lent? No  es tracta.

– Partits i líders polítics “dependentistes” continuaran obedients a la “veu dels seus amos” espanyols. No defensaran els interessos ni dels seus propis militants i votants. Què motiva triar als qui contribueixen a limitar la seva qualitat de vida, de democràcia, de serveis socials avançats…? Aquests són els vots que anteposen la seva dependència ideològica, partitológica, fobiològica, identitarilògica… al millor per a les seves pròpies famílies. Quin missatge es dona a aquest percentatge tan elevat de votants que prefereixen continuar sent dependents? Tan encapsulat està l’independentisme en la seva argumentació? No se’n parla.

– Els partits teòricament dependentistes, els seus militants i votants, seguiran com el famós conte dels dos conills: “Llebrers o conillers”? Aquí està la penosa actuació d’aquests partits. A qui beneficia la seva actitud excloent, falta de visió, incapacitat de projecte comú en bé de “tots” els que viuen, treballen, tributen, a Catalunya? No ho aborden.

– Creixen queixes de votants sensibilitzats en l’independentisme. Molta crítica, exigència, que “es faci alguna cosa”. Cap proposta seriosa, rigorosa, creativa, unificada. Efectes…?

– Es parlarà de la “síndrome post-vacances”. Poc o res de síndromes “post-democràcia, post-benestar, post-llibertat, post-justícia real, post-serveis amb recursos, post-identitat, post…” Valors  perduts. Què es fa per a recuperar-los, per a situar “tota” la població de Catalunya en el nivell de benestar, democràcia, serveis, identitat, llibertat, que mereix i pot assolir? Seguirà el silenci, la resignació com si ja res tingués remei… o es “reaccionarà” per a anul·lar tan greus mancances? Més encara: per a optimitzar aquests valors! Se’n parlarà d’això?

I mentrestant…? La llista pot ser més llarga.

Diada 2023. Assistència? Efectes? Milers i milers de senyeres i estelades als balcons per tota Catalunya? És una oportunitat. S’aprofitarà o… predominarà el “pa i circ” des de casa, veient sèries, esports, “escàndols del dia”?

Molt pa i circ! I mentrestant…? Creix l’espoli, la colonització, el maltractament, l’explotació, el menyspreu de “tots” els qui viuen, tributen, treballen, a Catalunya. D’això, pocs o molt pocs en parlen. Moltíssims callen. Prefereixen el pa i circ? Com incideix això en el present i futur de les seves famílies? En qualitat de vida, democràcia real, serveis socials avançats, llibertat?

 
Davant aquesta realitat, des de la dignitat democràtica què és el coherent?

Joan Manzano