Comença l’any i la polèmica del dia és un tren Caceres – Madrid que va fer dormir als seus passatgers al mig del camp. La comunitat extremenya ja s’ha manifestat en altres ocasions contra “l’oblit” de les autoritats sobre les infraestructures ferroviàries. Plataformes com Extremadura en Red, denuncien la falta de recursos i les situacions penoses que es produeixen.
Com el lector ja haurà suposat, els catalans som experts en el mal funcionament dels ferrocarrils de l’Estat. L’acrònim de RENFE (Rogamos Empujen Nuestros Ferrocariles Estropeados) esdevé la realitat de milers de treballadors que cada dia volen entrar o sortir de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’aventura no falta a les seves vides.
La naturalesa d’aquest problema, primer es sol veure a Catalunya, on les contradiccions de classe, econòmiques i històriques fan que els problemes s’hi desenvolupin abans que a una altra part de l’Estat. Però sempre hi arriben. Crisis de règim, revolucions, etc…
Les polítiques anticatalanes, tan lucratives a l’hora de donar vots, fan que els problemes que compartim realment tots els espanyols, no puguin tenir solucions col·lectives, en les que es veuria la fraternitat peninsular. Si no que primer són una demostració del poder de l’Estat sobre Catalunya, celebrada per tothom i després el mateix problema es desenvolupa a la regió que aplaudia quan passava al principat.
Els partits polítics progressistes que volen mantenir la unió hispànica, però amb un canvi de règim haurien d’aprofitar aquestes finestres per tal de mostrar que els problemes dels catalans, també són els problemes dels extremenys o dels castellans. Si no el nacionalisme serà sempre una arma de la burgesia per separar els ciutadans. Així lluites com la de l’AVE a Múrcia, són exemples d’aquest fet.
Catalunya és la locomotora d’Espanya, ja que accelera les seves contradiccions i pot ser l’avantguarda de molts canvis, el problema és si els ciutadans d’altres parts de l’Estat volen canviar la situació. Un primer pas, seria l’articulació d’un moviment estatal contra la mala gestió dels ferrocarrils en concret i de l’IBEX-35 en general. Un moviment que no s’articularà, ja que en el fons, cantar contra els catalans sempre dóna més vots.
