Què es commemora el 11S?
Una derrota que va privar d’identitat, llibertat, a Catalunya. Mantenir viva la reivindicació. De commemoració oficial, simbòlica, a macromanifestacions de demostració independentista. Aquí està la història: les seves xifres. Per a l’independentisme: que Catalunya gaudeixi dels beneficis de la independència. El dependentisme: no compareix aquest dia. Està tot l’any!
2010/2017/2022. Fets coneguts. “L’independentisme hauria d’haver après la lliçó” (juliol 2021) “Hem recuperat la normalitat institucional entre Catalunya i l’Estat” (agost 2022). (Portaveu Govern espanyol) Què demostren aquestes declaracions? Quina lliçó haurien d’haver après els qui defensen identitat, democràcia autèntica, llibertat, justícia social, dignitat? L’actual “anormalitat” és institucional? Ningú refuta…?
Què fa el “dependentisme”?
Els seus líders, militants, votants, no reivindiquen aquests drets. Estan igualment perjudicats per l’espoli, colonització, explotació, menyspreu democràtic. Els autoqualificats “catalans” no defensen la seva història, identitat, cultura, llengua. Els “demòcrates”, (?), rebutgen un referèndum. Res demostra que els seus dirigents siguin decidits defensors de qualitat de vida, serveis socials, democràcia, llibertat. La seva “incompareixença” castiga els seus militants, votants. “Compareixen” en llocs polítics, de gestió transcendent, que els impedeixen: Illa, etc.; presidents de Patronals i Sindicats, etc. Els qui vulguin el millor per a les seves famílies haurien de participar massivament en l’exigència d’aquests beneficis que avui, demostradament, no gaudeixen. Per què no ho fan? És coherent que predomini la “hispanodependència” encara que els damnifiqui severament? ”Compareixen” aquests votants en defensa dels seus propis interessos?
Què farà l’independentisme?
Contradiccions. Joan Puig insisteix: “imperiosa necessitat d’unitat”. Els seus dirigents, clarament incompetents!, segons “criteris d’excel·lència”. Els utilitzo en selecció, avaluació, de Directius. Excepte comptades excepcions, res els qualifica d’Excel·lents. Al contrari! Comentat: sense unitat, sense projecte comú, excloent-se, desqualificant-se. Clara “incompareixença” en el que podria, hauria de ser, un projecte rigorós “excel·lent”. Per a avaluar directius, també, utilitzo dos paràmetres: “Resultats” i “clima”: motivació, compromís, il·lusió, dels seus seguidors. Qualificació?
I els votants independentistes?
“Personatges a la recerca d’autor” (Pirandello). Hi ha desconcert, desil·lusió, desencantament, empipament, frustració. Els seus polítics triats no materialitzen la independència, no optimitzen els altres valors. Fallen en tot. Les justes exigències segueixen aquí: democràcia autèntica, qualitat de vida, serveis socials avançats, llibertat, identitat, dignitat! ”Compareixeran” per a defensar-los… o faran com els qui han votat?
Els consultors hem de convertir problemes en oportunitats. La societat de Catalunya, catalana o no, pot demostrar maduresa democràtica. Fi al despotisme il·lustrat! Ara: veritable democràcia, el poble! NOVA POLÍTICA! Hi ha iniciatives en marxa. És un magnífic senyal de “vida, consciència democràtica”. És eliminar la “partitdependència”, “ideologiadependència”, “fòbiadependència”, per a “COMPARÈIXER” com a PROTAGONISTES, LÍDERS, de la pròpia realitat.
S’aprofitarà com és possible? La seva participació el 11S, després l’1.0, sempre a partir d’ara, demostrarà si existeix aquesta maduresa democràtica… o no…! “Tots”, tenen molt a reivindicar. Ho faran…?
Què poden fer els votants amb dignitat democràtica?
Moltíssim. Difonc: “el principal actiu de qualsevol organització és el seu personal!” Quant es pot fer si aquests votants il·lusionats, compromesos, assumeixen lideratge, optimitzen el seu potencial? Algunes propostes:
> Demostrar la seva existència! On estan senyeras, estelades, que apareixien per tota Catalunya? Per què no onegen sempre? S’imaginen un milió permanentment exposades? Participar massivament en qualsevol manifestació pacífica! Demostrar a Espanya, al món, que existeixen moltíssims votants amb dignitat democràtica! Es “comptabilitzarà” assistència. A qui beneficia, com interpretaran, no assistir? Com tornar a preocupar al món, a Espanya?
> Participar activament! Fer-ho en grups seriosos, plataformes, que inicien, que, sempre pacífica i democràticament, defensin aquests irrenunciables valors! A qui beneficia ser baixa? Castiguen dirigents incompetents? Es castiguen a si mateixos! Que exigeixin com a “protagonistes” democràtics que són, que obliguin a rectificar. No subordinació als seus dirigents. Aquests han de subordinar-se a les seves bases! Els fan arribar les seves idees, exigències, per al que els van triar?
> Ocupar llocs decisius! Per què callen, són còmplices!, Patronals, Sindicats, col·legis professionals, organitzacions socials, que no “compareixen” en la defensa dels irrenunciables valors per a “tota” la societat de Catalunya? Els votants amb dignitat democràtica han d’incloure totes les professions. Molts es queixen, comenten, però no actuen! Massa comentaristes entre amics. Pocs protagonistes. Ocupen llocs determinants de decisió? Quant guanyarien en qualitat de vida, etc.?
> Màxima participació en xarxes socials. Gran incidència demostrada. Emetre, difondre, secundar, amb fórmules professionals, tot el que predisposi al fet que els qui viuen a Catalunya gaudeixin d’aquests valors. Missatge unitari de generadors d’opinió!
> Sortir al carrer! Amazon no serveix a domicili els beneficis de la independència. Cal sortir a aconseguir-los! Sempre, pacífica, democràticament! El 11S, l’1.0, són una oportunitat. Mantenir la presència! Cada manifestant exhibint la seva pròpia demanda, denúncia, exigència, petició, eslògan! Serà vist per dirigents polítics propis i aliens. Ser present, parlar!
> Ser exemple! Demostrar que els independentistes són referents positius.
>Ser “militants” dels beneficis del procés per sobre de partits, ideologies! Què significaria que els més de 2 milions d’electors “actuessin”, incidissin en els seus entorns, a més de comentar, votar?
Per què es van jugar el físic defensant unes urnes?
Per valors progressivament perjudicats: qualitat de vida, democràcia, justícia social, identitat, llibertat, dignitat. Ha millorat alguna cosa? No! S’agreuja. L’espoli creix anualment. Cap rectificació. La repressió segueix.
“Entre un govern que el fa malament i un poble que el consent hi ha una certa complicitat vergonyosa”. (Víctor Hugo)
Si, de veritat!, es vol el millor futur possible a la família, a un mateix, què és el coherent…? Conformar-se i empresonar la llibertat, impedir el creixement del positiu a l’abast…o “reaccionar” per i amb dignitat democràtica?
” Comparèixer” per a guanyar o… perdre per “incompareixença…”?
Final del formulario
