Què MOTIVA a les persones?
He fet aquesta pregunta en els meus seminaris, conferències, sobre Màrqueting Estratègic, Operacional, Comercial, Vendes. Què respondria el lector? Convido a pensar-hi.
La meva proposta, en desenvolupar Neuromárketing, psicologia de la venda, és que “tot el que es fa en la vida és per a intentar passar de malament a bé, de bé a millor, o evitar el camí contrari”. Apareixen les “necessitats: “consciència del què manca, desig de millora o evitar un mal”. I les “MOTIVACIONS”. Motivació, del llatí “motivus: causa del moviment”. La Necessitat és “racional”. La Motivació, la qual cosa impulsa, “mou” a seleccionar una determinada opció, alternativa, decisió, per a satisfer la necessitat. Sovint, és més visceral, emocional, il·lògica.
Necessitats i motivacions “determinen” la vida conscient o inconscientment. També en el sociopolític? Hi ha coherència entre les necessitats i les motivacions que impulsen a decidir? Convido a analitzar-ho.
Catalunya, eleccions 12/5.
Els líders es disputen, què? ocupar el “poder pel poder”… o per a aportar als qui viuen a Catalunya un “nivell molt superior en democràcia, benestar, llibertat, dignitat”? Proposen “pegats”, pal·liatius o veritables objectius estratègics de millora real? Líder: “Qui té una visió que millora substancialment l’existent i té capacitat per a materialitzar-la”. Quina VISIÓ tenen els líders candidats per als habitants de Catalunya?
Amb aquesta intenció de passar a MILLOR, hem proposat característiques clarament diferencialment positives del model “Suïssa”. És referent en molts aspectes.
Ens ha guiat el Sr. FÉLIX FIGUERAS. Executiu, empresari, professor en una universitat austríaca. Ha viscut també a Alemanya. Gran estudiós i coneixedor del sistema federal, ens ha aportat aspectes importants que “podrien” implantar-se a Catalunya. Recordem els 4 comentats i afegim un 5è molt important. Quines MOTIVACIONS (motius) haurien d’impulsar-nos a triar als partits que més ens acostin al sistema suís? És òptim perquè…
- 1. elsistema institucional reparteix la sobirania política i econòmica entre l’Estat federal i els Cantons.
L’estat central no pot imposar cap llei als Cantons, no pot retallar les seves competències ni tampoc determinar o condicionar els seus pressupostos.
- 2.elmodel de participació política atorga als ciutadans el poder de decidir l’aplicació de les lleis, les reformes constitucionals i promoure iniciatives populars constantment. Qualsevol ciutadà pot proposar una llei recollint només 100.000 signatures en 18 mesos, per això cada tres mesos es fan referèndums per aprovar iniciatives populars o revocar lleis aprovades als parlaments federal i cantonals.
- els parlamentaris no són professionals.
Qualsevol ciutadà pot ser candidat a parlamentari però no pot viure de la política perquè només reben compensació de dietes i desplaçaments. Per això mateix no hi han portes giratòries per als polítics que mai han fer altra cosa que viure de la política.
- el model fiscalés transparent, suficient, equitatiu i proporcional, i per això dona molts més recursos als Ajuntament i els Cantons que a l’estat federal.
El 90% de la despesa pública en educació està en mans dels Cantons i dels municipis. I Els Ajuntaments i Cantons disposen del 67% de tots els recursos públics.
- el model educatiu és un dels més excel·lents del món.
A Suïssa el fracàs escolar és el 6,8% i l’atur juvenil el 6,4%, un dels més baixos de la OCDE.
El model de formació professional dual és la columna vertebral del sistema educatiu suís, basat en la formació acadèmica, les practiques a les empreses i una retribució suficient que afavoreix la incorporació dels joves al mercat de treball i l’emancipació personal.
El 95% dels alumnes van a les escoles públiques completament gratuïtes.
Les llengües nacionals de suïssa són l’alemany, el francès, l’italià i el romantx.
A cada regió lingüística es fa servir la llengua pròpia i s’aprèn una segona llengua nacional i l’anglès.
El sistema educatiu suís ha aconseguit que Suïssa sigui el 8è país amb més premis Nobel: 28. Els dos últims aconseguit el 2019 en Física.
A la cúspide dels sistema educatiu hi ha l’ ETH de Zurich (Escola Politècnica Federal de Zurich) amb 22 dels 28 Premis Nobel suïssos.
Comparant amb Espanya, com qualificar aquests aspectes que distingeixen el sistema sociopolític, econòmic, democràtic, de Suïssa? Existeix la NECESSITAT en la gran majoria de la societat catalana de millorar en tots i cadascun d’aquests factors? La resposta lògica seria SI! La MOTIVACIÓ del vot és coherent per a satisfer aquesta necessitat? No ho sembla.
M’atreveixo a qualificar: Suïssa, model de “futur” possible per a Catalunya. Espanya, model que defensa i avança cap a “el seu passat”. És el que demostren els fets.
12/5. Dependentisme. És fàcil posar noms de líders i partits. Quina visió tenen, ofereixen, per als habitants de Catalunya? Suïssa o Espanya? Amb quins efectes per als qui viuen a Catalunya?
Independentisme. D’entrada, dividit, excloent. Necessitats comunes? És possible. Què MOU, MOTIVA, als seus líders, militants, votants?
Hi ha “coherència” entre la motivació de vot i el desig real de satisfer les necessitats de la millor democràcia, qualitat de vida, llibertat, identitat, dignitat…? Hi ha coherència entre el desig de satisfer les necessitats comuns més transcendents i votar dividits, enfrontats?
“Deuríem preocupem més del nostre futur. És aquí on passarem la resta de les nostres vides” (Barker).
Com volem el nostre futur, el de les nostres famílies, negocis, treballs, vida social, econòmica, democràtica…? Catalunya com Suïssa o com Espanya?
Però…, “Espanya no existeix. És un invent de Castella” (Ortega). Llavors, el que es votarà el 12/5 és: “Catalunya, opcions que ens acostin a Suïssa… o les que retrotreuen i subordinen a Castella? En què és millor la dependència que la independència…?
12/5: Què és coherent votar…?
Molt bons articles. Els meus 55 anys a Suïssa em permeten aplaudir les opinions del senyor Joan Manzano.