Catalunya, ¿com Suïssa o com Espanya…? (4/5)

El sistema fiscal a Suïssa

La immensa majoria, o tots, els contribuents a Catalunya desconeixen que es la comunitat que té més impostos de tot el Estat espanyol. Catalunya es la principal font de riquesa productiva, genera sobre el 20% del PIB, el 25% de les exportacions, és la principal concentració industrial del sud d’Europa. La UE, amb València, la integra dins l’àrea que diuen “banana dorada”. Son zones de gran generació de riquesa i gran potencial de creixement. Respon aquesta situació a la qualitat, quantitat, de serveis que reben els qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya? La resposta generalitzada es que no.

Una societat que ja supera el 8.000.000 milions d’habitants, que genera un importantíssim PIB, no té prou recursos per atendre les moltes i exigents demandes socials, sanitat, educació, treball, infraestructures pròpies, etc. Si no existís el reconegut dèficit fiscal, per una banda, i la també reconeguda infra financiació de l’Estat espanyol, no caldrien tants impostos propis. Això permet una sèrie de preguntes oportunes…

Coneixen els contribuents el sistema fiscal al que estan sotmesos per la seva dependència de l’Estat espanyol…?
Són conscients dels demostrats perjudicis d’aquesta dependència en la seva vida personal, familiar, professional, social…?
Hi ha correspondència entre el molt que aporten i el clarament insuficient que reben…?
Existeix coherència entre la seva gran aportació als ingressos de l’Estat espanyol y la mínima o nul·la capacitat, influència, en el sistema fiscal espanyol que tant perjudica als que viuen, treballen, tributen, a Catalunya…?
Comproven els contribuents a Catalunya que allò que aporten es converteix en “inversions” adients a Catalunya i la seva gent… o “despeses inútils” per a tot el Estat espanyol? El Col·legi de Geògrafs d’Espanya qualifica de “balafiament” el cost de més de 80.000 milions de € en infraestructures inútils. La AIREF denuncià la despesa de més de 16.000 milions de € en “subvencions sense control” o més de 6.000 milions en “formació inútil”.
Saben els empresaris, sindicats, treballadors, que molts diners dels que aporten els contribuents catalans serveixen per finançar empreses per Espanya que fan la competència a empreses catalanes que no reben cap ajuda, facilitat…?
…

Es poden fer més preguntes oportunes sobre la fiscalitat a Catalunya y la subordinació a la fiscalitat espanyola. Preguntes que, de ben segur, la immensa majoria de contribuents no es fan o ignoren la resposta malgrat que pateixen, i molt, els seus efectes negatius. Ells, les seves familias, negocis, professions.

Estem presentat aspectes importants de Suïssa com un “model” a implantar a Catalunya. Tornem a rebre informació del Sr. FÉLIX FIGUERAS. La seva condició d’empresari, directiu, professor a una universitat de Viena, y que ha viscut a Alemanya i Àustria; coneixedor del sistema federal, ens facilita informació sobre un tema sempre farragós però transcendent.

“La diferència fonamental entre un estat centralista com Espanya i un estat federal com Suïssa és on resideix la sobirania política, fiscal i institucional.
Autonomia i Sobirania no són conceptes iguals. A Espanya, la sobirania, els poders fiscal i econòmic només està en mans de l’estat central.
El repartiment dels impostos és un fet fonamental que assegura la sobirania compartida i la capacitat de fer gestió política i social singular a cada membre de la federació.
A Suïssa els serveis públics estan gestionats fonamentalment a nivell municipal i cantonal perquè el principi que regeix el repartiment de competències és el de la subsidiarietat (reconegut i incorporat als tractats europeus): qualsevol gestió o acció han de ser resoltes per l’autoritat o institució (política o judicial) més propera al ciutadà.
A Suïssa els pressupostos públics es reparteixen de manera proporcional i equitativa en funció de les respectives competències:
* l’estat federal disposa del 33% dels recursos públics
(Espanya, 74%)
* els Cantons disposen del 43% (Espanya CCAA, 15,5%)
* els municipis del 24% (Espanya 10,5%).

L’estructura dels ingressos fiscals de Suïssa reflecteix un sistema molt més equitatiu i progressiu que l’espanyol.
Els impostos indirectes no distingeixen les persones amb més o menys recursos i per tant són uns impostos regressius.
Suïssa, impostos indirectes: 30% dels ingressos fiscals. Espanya, 46%.
Els tipus d’IVA a Suïssa són:
* 8,1 % general Espanya 21%
* 3,8% lloguers Espanya 10%
* 2,6% bens d’ús quotidià Espanya 4%

Els impostos directes afecten les persones en funció de la seva riquesa i/o ingressos, de manera que són impostos progressius i equitatius. A Suïssa, impostos directes: 70% dels ingressos. A Espanya, 51%.
La RENDA FAMILIAR DISPONIBLE mitjana, -altrament dit els ingressos menys el impostos- a Espanya és inferior a 15.000 € anuals i a Suïssa és superior a 25.000 € anuals.
Igualment la TAXA D’ESTALVI FAMILIAR mitjana , -tot el que es pot estalviar quan hem pagat impostos, consum i despeses- a Espanya és 16.300€ anuals i a Suïssa és 26.500 € anuals.

Sóc conscient que és un tema farragós, però determinant en aspectes transcendents en tots els àmbits de la vida.

12/5: eleccions. ¿Quines opcions porten al seu programa que “tots” els habitants de Catalunya puguin gaudir d’una fiscalitat justa y orientada a millors serveis, inversions adients i merescudes per allò que es contribueix?

Quins partits poden lluitar y materialitzar que Catalunya pugui aplicar un sistema com el suís? Si els contribuents poguessin triar, ¿quin model elegirien?

La NO independència, es dependència. Pensant en el present i futur de les pròpies famílies, negocis, empreses, treballs, nivell de vida… què es el coherent..? Catalunya com Suïssa o com Espanya…?