Catalunya, ¿com Suïssa o com Espanya…? (3/5)

“Característiques del membres dels parlaments i governs federal i dels Cantons”

“La política hauria de ser la professió a temps parcial de tot ciutadà”. Eisenhower.

Moltíssimes persones se senten estafades per l’actuació dels polítics. Creixen en número i costos però no solucionen els veritables problemes. Al contrari, en creen i els agreugen. No aborden el que és veritablement transcendent. Això ens perjudica creixentment i seriosament a “tots” en aspectes determinants. Predomina el més pur despotisme il·lustrat. És possible aplicar un sistema que permeti optimitzar la democràcia, que siguin els votants els qui triïn els millors? Aconseguir-ho només reportaria beneficis. El model suís és una clara prova”

Ofereixo un tercer article sobre el “model” suís. Pot aportar molt i molt bo a la Sociedad de Catalunya…, si un dia es capaç d’actuar amb la coherència necessària i s’independitza d’un model demostradament ineficient com el espanyol. Transcric paraules del Sr. FELIX FIGUERAS. Empresari, directiu, professor universitari en Viena, ha residit també a Àusria i Alemania. Ha estudiat a fons el model “federal” y fa aportacions que poden ser molts valuoses a Catalunya. Ens diu el Sr. FIGUERAS:

“Suïssa és un estat on el concepte “SISTEMA DE MILÍCIA” defineix la manera habitual de contribuir a la comunitat. Es basa en la idea republicana que qualsevol ciutadà que pot contribuir i assumir càrrecs públics de manera voluntària i extra professional, ho ha de fer en benefici de la comunitat (Diccionari històric suís). Milícia pels suïssos és oposat a professional.

• Els parlamentaris suïssos no són professionals de la política.
• Mantenen la seva feina o professió en paral·lel al càrrec de diputat perquè els parlaments es reuneixen cada tres mesos per un període de sessions de tres setmanes.
• Els parlamentaris són compensats pels desplaçaments i les dietes quan estan exercint el càrrec
• El Consell Nacional té 200 parlamentaris escollits en circumscripcions igualitàries de 37.500 electors, per sistema proporcional, en llistes obertes.Els electors determinen la prelació de les llistes dels partits i els partits no poden determinar la preferència dels escollits.
• La combinació de sistema proporcional al Consell Nacional i majoritari al Consell dels Estats (46 diputats) fa que la composició de les dues cambres sigui molt diversa i el partit amb més diputats al Consell Nacional (Unió Democràtica de Centre, 53 diputats) només tingui 6 diputats al Consell dels Estats.
• Cada Cantó té una Constitució pròpia. La composició dels parlaments cantonals depèn da cada Cantó.
• La composició varia de 50 parlamentaris a 180, TOTS DE MÍLICIA.
• Els parlaments cantonals es reuneixen un cop al mes per als debats parlamentaris.
• El govern federal (Consell Federal) suís està compost per

* 1 President rotatiu cada any

* 7 Ministres

* 12  Secretaris Generals

* 39 Directors Generals  TOTAL 59

En comparació la Generalitat de Catalunya té:

1 President

14 Consellers

54 Secretaris Generals

119 Directors Generals   TOTAL 188

La Generalitat té un excés de 129 càrrecs  

• Corresponen 2 carteres del govern al 1er partit més votat, 2 carteres al 2n partit més votat, 2 carteres al 3er partit més votat i 1 cartera al 4rt partit més votat. Cap partit pot imposar singularment la seva pròpia política i cal sempre negociar.
• Encara que no hi ha cap llei que ho determini els membres del govern són de diferents grups lingüístics i diferents Cantons.
• Els governs cantonals estan compostos per 5 a 7 Consellers.
• Les decisions sempre es prenen per consens de tots els membres del”

Hi ha fets del model suís que conviden fer-se preguntes oportunes:

“Milícia, pels suïssos, és oposat a professional. Els parlamentaris suïssos no són professionals de la política”

• Suïssa: pocs polítics. La gran majoria “milícia” (voluntaris) que compaginen professió particular y funció política. Els electors determinen la prelació de les llistes dels partits i els partits no poden determinar la preferència dels escollits.

Gran nivell de progrés, immillorable situació de col·laboració, consens, relacions interpersonals! Gran productivitat, eficàcia, excel·lència!

• Catalunya: molts polítics, consellers, etc. 129 càrrecs més que Suïssa. Tots a dedicació plena. Grans salaris. Llistes tancades. Mana el partit que posa als més fidels. Molt pobres resultats. Confrontació constant.  (Millor no analitzar la situació a Espanya!) Molt baixa productivitat, molta ineficàcia. Molt lluny de l’Excel·lència!

Què concloure d’aquesta comparació? Què es millor per a la gent de Catalunya?

12 maig. Cap partit incorpora al seu programa la mes mínima modificació del sistema actual demostradament ineficient negatiu, caríssim, enfrontat, excloent. No genera els millors resultats.  Tampoc el millor clima relacional entre dirigents, militants, votants.

Un votant conscient, que es consideri veritable demòcrata, que realment vulgui  el millor per a la seva família, entorn; la millor democràcia, progrés, benestar, s’hauria de plantejar les evidents avantatges del model suís.

Quins líders, partits, estan “més allunyats”. A prop no n’hi ha cap! D’entrada, “tots” els partits “dependentistes” son clarament partidaris de mantenir el actual sistema, cada vegada més similar i dependent de Espanya. Què ofereix de positiu?

El independentistes, o que es consideren així, podrien oferir al electorat aquet sistema com a model per a Catalunya. Res ho impediria i això, al marge, de la independència.

Si el model suís fos conegut per la majoria de votants, què triarien? Imaginen com es reduirien els càrrecs, els costos i es millorarien resultats i un clima absent de confrontació? Cal recordar que “Les decisions sempre es prenen per consens de tots els membres del govern.” Entre els líders independentistes, quins ofereixen consens, quins el rebutgen?

Quant guanyarien tots els habitants de Catalunya amb el model suís en democràcia, benestar? Quant perden, cada vegada més, amb el model espanyol?

12/05: Vots dependentistes: Segur!, més i pitjor resultats i clima. Vots independentistes: Amb la independència i unitat, consens,  possibilitats del model suís.

A què està disposat l’electorat? Continuen esperant nous líders o prenen la iniciativa i, com a Suïssa, són els que decideixen?

Què és el coherent…?