¡Sistema de participació política de la ciutadania!
Publicat: “El cardiòleg català Eduard Quintana va reanimar una dona que tenia una parada cardíaca a l’aeroport de Wuhan. Estava de visita a China per a conèixer les tècniques més avançades en cardiologia”
Visitar centres de referència per a adoptar les seves pràctiques és el que fan els professionals competents.
¿Viatjant els nostres polítics? ¿Visiten els millors estats en democràcia, progrés, llibertat? Sembla que la majoria viatja… a Madrid. Es un model a imitar? La realitat demostra que no és un exemple democràtic a seguir!
Quin seria un bon “exemple” per a Catalunya?
En democràcia es diu que el poder resideix en el poble. I a España hi resideix? A Catalunya, “colònia” de Madrid, hi resideix?
El Sr. Fèlix Figueras ha viscut (professor universitari) a Viena i Alemanya. Ha estudiat el sistema federal y el proposa per a Catalunya. Algunes idees destacades:
“La participació política del les persones a Suïssa és una absoluta singularitat al món. Els ciutadans poden incidir i decidir sobre tots els aspectes de la vida política a tots tres nivells institucionals: municipal, cantonal o federal. Suïssa és un estat amb DEMOCRÀCIA DIRECTA, que atorga als ciutadans un enorme poder de codecisió i control sobre els parlaments i els governs mitjançant INICIATIVES POPULARS i REFERÈNDUMS.
Un model d’estat inspirat en el model suís trencaria amb tots els llastos i defectes de les estructures institucionals espanyoles a Catalunya. Donaria sobirania, poder polític i recursos fiscals als seus habitants. Seria una ruptura, un canvi complet de funcionament polític, econòmic i social.
Alguns fets demostratius de Suïssa:
- 9/06/2024. Referèndums del segon trimestre d’enguany. En aquesta data es faran referèndums sobre temes municipals, cantonals i federals. A nivell federals, es votaran 3 Iniciatives populars i una llei federal.
- 3/03/2024. Es van fer els referèndums del primer trimestre. Els dies 22 de setembre i 24 de novembre són les dates per als referèndums del tercer i del quart trimestre.
- Les eleccions dels representants polítics a tots tres nivells es fan regularment juntament amb els referèndums.
- Els referèndums són sempre vinculants.
- Els referèndums federalses convoquen per tres mecanismes diferents:
- Obligatoris: Reformar la constitució, confirmació d’un tractat internacional, participació en un organisme internacional. Necessiten majoria dels votants i dels Cantons.
Les modificacions constitucionals es promouen per: govern federal, qualsevol membre de la Cambra alta o baixa, una Comissió parlamentaria, un Cantó o per iniciativa popular. Només els ciutadans tenen la darrera paraula en qualsevol reforma constitucional.
A Suïssa no existeix el Tribunal Constitucional.
- Facultatius: quan una llei federal o cantonal es aprovada (o una normativa municipal) es pot convocar un referèndum de revocació, si 8 Cantons ho demanen o es recullen 50.000 signatures en 100 dies. Necessiten la majoria simple.
- Iniciativa legislativa popular mitjançant la recollida de000 signatures durant 18 mesos.
Aquests referèndums necessiten la majoria dels votants i la majoria dels Cantons.
Les iniciatives populars entren en vigor a l’endemà de l’aprovació en referèndum.
- El cens electoral federal de 2024 és de 5.588.566 persones. Per tant 50.000 signatures (0,89%) per a promoure referèndums o 100.000 (1,78%) per a iniciatives populars.
- Des de 1848, quan es va aprovar la primera Constitució suïssa, s’han realitzat, fins avui, 661 consultes.
- 240 referèndums obligatoris (primer cas).
- 195 referèndums facultatius (segons cas).
- 222 Iniciatives populars (tercer cas).
- Com a mínim tres setmanes abans de la data dels referèndums trimestrals, els ciutadans suïssos reben tota la informació detallada de l’objecte de consulta. Això inclou les lleis o normes que es posen a votació i els plantejaments a favor i en contra per part dels promotors de la iniciativa i dels diferents partits polítics suïssos”.
Les autoritats espanyoles, també a Catalunya, diuen que els referèndums “els carrega el diable”, “divideixen la societat”. Es Suïssa un país manipulat per el dimoni? Es un país dividit, enfrontat, trencat, excloent…?
Cóm qualificar aquet “sistema” de participació ciutadana de Suïssa? Qui té l’ultima paraula? Què reportaria la seva aplicació per a tots els habitants d’una Catalunya independent? Els qui a Catalunya es consideren “demòcrates”, què en pensen d’aquest sistema i més comparant-ho amb la Catalunya actual?
12/05/2024. Eleccions a Catalunya.
Què es votarà? Candidats, partits o “models” de “democràcia”? Cap partit porta “això” en el seu programa. Sí que es diuen els tòpics de sempre: “construir ponts on no hi ha riu”. És el que la gent vol escoltar.
Són identificables qui defensen un model clarament “dependentiste”, continuista. Efectes negatius coneguts. Què té de positiu dependre d’Espanya? Apareixeran ofertes pal·liatives, repetides, de perspectiva molt curta. No de reestructuració total i nova de la democràcia. Cada partit hauria de concretar quin tipus d’estructura d’Estat vol per als qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya. Quin país té cada candidat com a “referent” per a implantar.
Si la democràcia és un “valor” – i tots diran que ho é-, Suïssa ofereix un dels millors exemples. Allí no hi ha “líders” que la gent esperi o triï perquè els porti a un país millor. És la pròpia ciutadania la que exerceix el lideratge. Quina opció ofereix un projecte orientat al suís? Les opcions “dependentistes” amb propostes purament “pal·liatives” i de demostrat incompliment? No. Tampoc, sembla, les independentistes, però aquestes podrien fer-ho, haurien defer.ho! Només la independència permetrà la veritable democràcia.
Està Catalunya tan “contaminada” del model obsolet i negatiu d’una Espanya en fallida sistèmica que la seva societat és incapaç de reaccionar i liderar-se?
Es vota “model” de país: Possibilitat d’imitar un veritablement democràtic com el suís amb els seus clars beneficis… o l’espanyol amb els seus clars perjudicis i tan poc democràtic?
Quin sistema participatiu es desitja per al present i futur? Despotisme il·lustrat o el que més optimitzi la democràcia? Què és coherent triar?
