Catalunya, com Suïssa o com Espanya…? (1/5)

Quina conclusió sortiria de comparar Suïssa i Catalunya dins l’Estat espanyol avui? Quina posició ocupen un i altre país als rànquings de democràcia, estabilitat, respecte a les diferències, projecte comú, nivell de vida, imatge…?

Com a consultor, he treballat en Desenvolupament Organitzacional. Hi són presents les “cultures”, “subcultures” “contracultures”. Suïssa, com a referent, ofereix un clar “projecte comú” dins de les diferències identitàries, lingüístiques, històriques, etc.  Sovint faig la pregunta: quin partit, líder, governa Suïssa? Silenci. Ningú no contesta. És un país ingovernable? No. Una diferència clara: els polítics, poc nombrosos, no són els principals protagonistes. No necessiten “líders”. Qui presideix el seu “sistema institucional” són els ciutadans, la societat, molt madura democràticament. Hi han referèndums cada tres mesos que, segons polítics espanyols, “divideixen” la població.

Suïssa o Espanya? Quin model triaria l’electorat de Catalunya si pogués votar?

Què diferencia Suïssa per les seves estructures polítiques?

Vaig tenir la sort de conèixer el Sr. FÉLIX FIGUERAS, en assistir a una conferència seva sobre el “model suís”. Com a consultor, practico el “benchmarking”: conèixer què, com, actuen els millors. En aquest cas, m’ho facilita un molt bon coneixedor del sistema federal, el Sr. FIGUERAS, i com domina sobre el federalisme suís, austríac i alemany.

El Sr. FIGUERAS és una persona i professional de gran polivalència en el camp empresarial i docent. Llicenciat per la UAB, directiu, emprenedor empresarial i, també, professor a una universitat de Viena. Apassionat pel federalisme, va aprofitar la seva estada a Àustria, Viena i Alemanya, per a estudiar-lo. A les seves conferències, molt documentades, proposa el model federal suís per a la república de Catalunya. Presentaré les seves idees en 5 articles. Comencem per l’estructura institucional” de l’Estat.

Analitzem? Algunes característiques de l’estructura política suïssa:

> La sobirania es reparteix entre l’estat “federal” i els cantons.

> Altíssima participació política dels ciutadans.

> Només hi ha “tres” nivells institucionals: estat, cantons, municipis.

> Estat i cantons disposen de tres poders: legislatiu, executiu, judicial. Demostrada eficàcia.

> La majoria de cantons tenen parlament i “constitució pròpia” anterior a la federal. Es respecten totalment.

> Les grans decisions es prenen el més a prop possible del poble.

> El poder legislatiu es reparteix entre el Consell Nacional (cambra alta) i el Consell dels Estats, (representació dels cantons) Les lleis han de ser forçosament consensuades.

> Els pressupostos públics es reparteixen: Estat: 33%. Cantons: 43%. Municipis: 24%. (Espanya: 74%, 15,5 i 10,5 respectivament)

> El model educatiu es gestiona a tres nivells: Primària: ajuntaments. Secundària: Cantons. Universitària: Estat federal i Cantons.

> Regeix el principi de subsidiarietat en el repartiment de competències. Qualsevol gestió, actuació, ha d’estar resolta per la institució corresponent més propera al ciutadà.

> …

Contestem…?

Si s’analitza el model “espanyol”, del que depèn més i més Catalunya, què en resultaria? Algunes preguntes “oportunes” basades en la presentació del Sr. FIGUERAS:

• On resideix la sobirania política, institucional, fiscal, financera, cultural? A Espanya! No a Catalunya! S’erigeix en estat autonòmic, però no concedeix cap sobirania a les comunitats autònomas. Les que ho són! Catalunya no ho és. ¡No té ni Estatut!
• El parlament català pot debatre i aprovar alguna cosa segura que el Constitucional, el sistema legislatiu espanyol “a” Catalunya, no ho impugni, anul·li, si vol? L’experiència demostra que no.
• Posseeix Catalunya un sistema judicial propi? No. Només existeix el sistema judicial espanyol “a” Catalunya. Ho demostren els fets. I millor no comparar la justícia espanyola amb la suïssa!
• Té autonomia financera Catalunya per gestionar allò que genera i aplicar-los a les seves pròpies necessitats, de les comarques, ajuntaments? No. Aquí hi ha la reconeguda espoliació de més de 250.000 milions acumulats segons el reconegut economista Sr. Niño Becerra. Quants anys fa que no es revisa el sistema de finançament? Com qualificar que siguin els presidents autonòmics els que decideixin allò que ha d’aportar Catalunya, però aquesta no pugui decidir res per si mateixa en aquest aspecte?
• Catalunya pot modificar “alguna cosa” de l’estructura institucional de les seves “artificials” províncies creades el 1833 amb criteris de control de la població? No.
• Catalunya pot anul·lar l’actual estructura per implantar només tres nivells: República catalana > Vegueries > Ajuntaments? En absolut! Quant se simplificaria aquesta estructura, quants milers de polítics, assessors, sobrarien i quant disminuiria l’actual inflació de càrrecs i els seus emoluments, prebendes?
• Gaudeixen els habitants de Catalunya, les seves famílies, negocis, empreses, del nivell de vida que mereixen, de la participació i decisió política que podrien, desitjarien per tot el que generen? No!
• Respecta l’estat espanyol la identitat, la llengua, les lleis pròpies, la cultura, la història, el Parlament català com passa a Suïssa? No!
• …

Restem?   Minuend: Suïssa. Subtrahend: Catalunya

Resultat? Com qualificar-ho per als qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya?

Si es celebrés un referèndum per decidir el “model suís” o el “model espanyol”, un votant que pensés en el millor per a si mateix, per a la seva família, feina, futur… què votaria “racional, coherentment”?

Depenent de l’Estat espanyol, Catalunya podria implantar el model suís i tots els seus avantatges? Només la independència permetria dissenyar unes estructures institucionals de República!

12/5: Eleccions. Els candidats a presidir Catalunya, quines estructures institucionals volen aplicar? És fàcil contestar… Hi ha algú que intenti una indispensable independència per aplicar un model com el suís? Qui pensa seguir amb la dependència i les conegudes conseqüències negatives per a “tots”?

Davant la possibilitat del “model suís” o “l’espanyol” què és el coherent…?