Catalunya, canvia… o la canvien…? (1)

“El canvi és una piconadora que avança a gran velocitat i aixafa a qui s’aturi” (Kofler)

Catalunya ha canviat

Fet objectiu: l’independentisme ha perdut la majoria al Parlament català. Ha guanyat el “dependentismo”. Legalment i democràticament.

El país: “Catalunya enterra la seva revolució independentista. Sobre les cendres del ‘procés’, el PSC de Salvador Illa emergeix com el nou “partit de l’ordre”, amb amplis suports socials. “El procés s’ha acabat per a tothom”.

El País encerta: “Catalunya mateixa ha enterrat la seva revolució independentista”.

Qui va generar una “revolució” pacífica, democràtica? Gent de Catalunya! Espanya no va complir el primer estatut, el finançament acordat; va envair competències, no va executar infraestructures vitals, etc. Catalunya sempre va complir. L’independentisme és “reacció”. Una “revolució pacífica, democràtica”.

Com va respondre l’Estat? Amb violència policial, judicial, econòmica, identitària, etc. Continua encara per tots els mitjans. Espanya, estat autoritari, ha fracassat en la integració voluntària de Catalunya. “La violència és l’últim recurs dels incompetents” (Tutu). Per Espanya és el primer i únic!

Catalunya mateixa enterra la seva revolució?

Sí. Tots els partits espanyols a Catalunya, els seus militants i votants. També, i preocupant!, ERC; la incapacitat d’actuar units els líders i dirigents independentistes. Els centenars de milers d’independentistes abstencionistes. Es donaria per enterrada la revolució si haguessin votat? Què hi guanyen els que viuen a Catalunya enterrant l’independentisme?

 
Segur que està enterrada la revolució independentista?

El procés s’ha acabat per a tots? Si és cert, per què no s’autoritza ara un referèndum? Espanya recuperaria alguna cosa de la seva deteriorada imatge democràtica. Si guanyés el referèndum sí que s’enterraria el procés.

Illa emergeix com el nou partit d’ordre?

Demostra Espanya ser un estat de “ordre”? És “desordre” reaccionar pacíficament, per dignitat democràtica, defensar la democràcia real, el benestar que es mereix pel que es genera, la pròpia identitat, llengua, valors? Qui ha creat, i continua agreujant, el mal qualificat “desordre” independentista? “Ordre” és submissió, abandonar la pròpia dignitat, identitat, el benestar merescut?

Com entendrà Illa “l’ordre”?

Segons la “cultura organitzacional”, Illa es presenta com a “funcionari” que promet fer respectar la “norma”, espanyola!, a tots els habitants de Catalunya. Encara que sigui injusta. Actuarà com a president de Catalunya davant l’estat espanyol… o com a “governador civil”, “nou delegat del govern espanyol” a Catalunya?

Com qualificar a aquests “amplis suports socials?

Volen anul·lar el procés. Són els socialistes, els comuns i un 53,5% d’ERC! Són grans patronals, sindicats, col·legis professionals, universitats, petits partits, grups, en silenci! Són els centenars de milers d’abstencionistes independentistes. Objectivament, Illa compta amb molt ampli suport social per “acció o omissió. A qui beneficia, perjudica…?

La Vanguardia: “Illa promet fidelitat al rei, a la Constitució, a l’Estatut”

No enganya. No promet cap fidelitat a Catalunya, la seva història, valors, cultura, llengua; a les seves gents. En serà el millor defensor i representant davant els estaments espanyols?

Ha estat fidel el rei amb Catalunya i la seva gent?

No sembla. Illa serà fidel a Catalunya… o a un rei Borbó més que qüestionat com a tal i davant Catalunya?

La Constitució ha estat fidel amb Catalunya, com a nació, amb la seva gent?

Qui respecta la Constitució espanyola? Ni el propi rei, ni el Constitucional, ni el CGPJ, ni els grans partits! Intentarà que Catalunya tingui una constitució pròpia o imposarà una constitució espanyola més que incomplerta?

Serà fidel a un Estatut inconstitucional?

Catalunya no té Estatut segons la Constitució espanyola! Què van fer PSOE, psc quan existia o Illa, per a defensar el segon Estatut que va ser inconstitucionalment manipulat?

Catalunya ha canviat.

La “gran i atàvica” piconadora espanyola pressionarà encara més, fins a “aixafar” tot el que representi Catalunya, la seva història, benestar, lleis, cultura, llengua. Avui, els votants de Catalunya han posat al capdavant un polític pública i clarament posicionat “a favor de la submissió a Espanya”, la subordinació total a l’estat espanyol.

S’enfrontarà a Sánchez, al PSOE, en justa defensa dels interessos de Catalunya com a nació, dels justos interessos dels seus habitants? Ho faran tots els nous consellers? Què suggereixen les seves declaracions “prèvies” al càrrec? Seran els qui més i millor, defensin als que viuen, tributen, treballen, a Catalunya? Què aconseguiran…? Només una possible millora en el finançament?

Esquerra ha “pagat, sense dret a devolució”, una pell d’os que el govern espanyol diu que intentarà caçar, encara que té en contra al seu partit, a tota Espanya. Ningú veu possible el model basc. No hi ha os!

N’hi ha prou amb el finançament? Renunciar als clars beneficis de la independència per “diners” és prostituir-se!”. I la dignitat de Catalunya, com a nació que és per la seva història, valors, cultura, llengua, llibertat, identitat? Algú creu que Illa, el seu equip, seran els qui més i millor defensaran aquests “valors” encara que millorin el finançament?

Catalunya ha canviat. La piconadora espanyola es veu reforçada per a canviar-la encara més. Fins a aixafar-la si pot! Res suggereix que sigui a millor.

Nicaragua va patir molt pels seus governs. Van preguntar a una pagesa com va viure un dels canvis. Va respondre: “Diuen que ara estarem una mica menys pitjor! Serà aplicable això a la població de Catalunya amb el nou govern clarament dependent d’Espanya?

“El canvi és una piconadora que avança a gran velocitat i aixafa a qui s’aturi!”.

Des de coherència, Què cal fer per a no ser aixafats per aquest Canvi que representa la nova situació amb els socialistes governant i volent enterrar l’independentisme i els seus beneficis?