Vol el lector participar d’un exercici? Com a consultor, he dirigit grups de treball, impartit seminaris, sobre Planificació Estratègica, Màrqueting Estratègic. Presentava aquesta frase de Toffler:
“El canvi és una piconadora que avança a gran velocitat i aixafa a qui s’aturi”.
Situació imaginària. Estant en una carretera. Ve veloçment una piconadora que l’ocupa tota. Representa a la competència, el mercat, les conjuntures. Els determinants interns i externs. Què fer per a no ser aixafats? Què faria Vostè? …
Respostes predominants: Sortir de la carretera per a tornar a entrar quan passi, córrer davant d’ella mantenint o augmentant distància. Només un 5% encertava la millor solució.
Està sotmesa Catalunya a un gran canvi?
Espanya ho intenta fa segles. Des de Felip IV (1650): “cal imposar a Catalunya els usos i costums castellans”, fins a Felip VI, existeix un projecte d’assimilació, castellanització, subordinació, desaparició de Catalunya com a subjecte polític, anul·lació dels seus drets, llengua, cultura, valors. I explotació econòmica. Aquesta és la història!
El “procés” va ser una gran reacció. Va aconseguir majoria absoluta en el Parlament. Ja no és així. La piconadora espanyola, amb gran col·laboracionisme a Catalunya, gran divisió en partits i electorat independentista, gran absentisme d’aquests votants, han permès un govern socialista espanyol. El PSOE governa per a canviar Catalunya. En què…?
Efectes deduïbles…?
Del CANVI del PSOE, i els seus suports interns!, què en resultarà per a Catalunya com “ens”, subjecte polític; la seva història, valors, llengua, identitat? Què canviarà de la seva qualitat de vida, economia, desenvolupament, prosperitat, competitivitat, productivitat, en allò que depèn del govern català? Què canviarà en sanitat, educació, etc.? Serà el que mereixen i podrien tenir els qui viuen a Catalunya si fos independent?
“Si Catalunya fos independent podria crear el mateix nivell de confiança que ha permès a Irlanda créixer tan espectacularment en pocs anys”. (Erling Kydland. Nóbel d’Economia) Què justifica fer costat als qui no sols no ho permetran, sinó que, segons demostren els fets, impediran el creixement? O Catalunya “canvia” o la canvien a pitjor fins a diluir-se com a nació, fins a ser una regió colonitzada, explotada, sense identitat. S’uneixen totes les autonomies receptores. Les piconadores no cedeixen, guanyen potència i velocitat!
Què fer?
Deixar-se aixafar? És una opció. Ho fan els polítics, militants, votants, “dependentistas. Ho fan els polítics, militants i votants, que renuncien a la independència, fins i tot autoqualificant-se catalans. Els perjudica igualment en qualitat de vida, serveis, progrés, treball!
Apartar-se del camí per a tornar quan passi la piconadora?
Ho fan els independentistes que s’abstenen. Critiquen als seus polítics. Fan autocrítica? La passivitat, el menfotisme, l’absentisme, és un error. Mai cal abandonar la iniciativa, el poder. Absentisme és votar als contraris. És renunciar al just que es mereix i desitja per a permetre que facin el que vulguin. Hauria la societat catalana d’apartar-se, encara que els perjudiqui tan demostradament la dependència? Incoherent. Serà possible recuperar la majoria absoluta al Parlament, el molt perdut que s’ha perdut i materialitzar la independència? Molt més difícil!
Mantenir la distància perquè la piconadora no ens abasti? Exigeix conèixer bé la seva estratègia per a elaborar, almenys, una pròpia d’autoprotecció i defensa. Elaborar un pla d’acció comuna, unitari, fortament recolzat en l’electorat independentista. La realitat demostra que es guanya distància de la piconadora o s’escurça cada vegada més? Aquí estan els fets. Existeix un projecte unitari a Catalunya, de l’independentisme!, per a la seva pròpia supervivència com a nació, història, drets, qualitat de vida, futur…? No!
Llavors, solució per a parar el canvi?
SER EL CANVI! SER LA PICONADORA! Dissenyar-la, construir-la, més potent, eficaç, que la que vol aixafar a Catalunya com a nació i explotar a la seva gent com a colònia!
Va succeir amb la creació de la ANC, amb el primer referèndum que va culminar amb l’1.0. Es va construir una piconadora que no pretenia aixafar a Espanya, però sí independitzar-se’n, pacífica i democràticament! La preocupació, la por, va passar a Espanya. Podia haver modificat la seva política. No ho va fer. Va reaccionar, reacciona, amb una flota de piconadores: violència policial, judicial, econòmica, identitària, antidemocràcia, incompliments…!
Qui ha de ser aquest CANVI per a no ser aixafats?
Tots i cadascun dels votants amb dignitat democràtica a Catalunya! Molts esperen “nous líders”. S’autoqualifiquen com a súbdits. Han de liderar els votants! Almenys, aquests dos milions d’independentistes.
Han desaparegut els motius que els van impulsar a votar, a defensar les urnes? No! Augmenten. Ha millorat el nivell de vida, els serveis socials, la llibertat, democràcia, defensa de la identitat? No. Per tant, hi ha motius perquè “cada votant que vulgui el millor per a si mateix, família, professió, intenti SER EL CANVI!
És imprescindible una NOVA ACTITUD individual i col·lectiva, implicar-se, comprometre’s, participar al màxim en tots els estaments, organismes, possibles. Es demanen nous líders. Primer, ser militants líders del canvi. Així van sorgir la ANC, els referèndums. Centenars de milers individualitats compromeses!
«La intel·ligència es mesura per la capacitat de canviar quan és necessari». (Einstein) David va vèncer a Goliat perquè va utilitzar les seves armes, no les del gegant.
Conegut en Desenvolupament Organitzacional: “Els incompetents s’oposen al canvi. Els bons, s’adapten a ell. Els millors, s’anticipen al fet que arribi. Els EXCEL·LENTS SÓN EL CANVI”. En quin grup posicionen els seus fets al lector?
La gran majoria, “espera” líders. Els excel·lents LIDEREN els CANVIS per a materialitzar els BENEFICIS de la independència.
«Pot ser que no siguis responsable de la situació en la qual estàs, però ho seràs si no fas res per a canviar-la». (Luther King)
Davant el CANVI NEGATIU que s’imposa als qui viuen a Catalunya, hi ha consciència de la seva repercussió?
Què és el coherent? Deixar-se aixafar… o SER EL CANVI POSITIU que neutralitzi, alliberi…?
Joan Manzano
