L’ANC és actualment l’única institució que té com a únic objectiu aconseguir la independència de Catalunya i que alhora té un considerable poder de mobilització; només per aquests dos motius ja se l’ha de preservar de les forces i moviments, alguns subterranis d’altres ben evidents, que hi treballen en contra.
Per una banda hi ha el relat, un instrument molt efectiu i que en aquests moments i de manera sibil·lina se centra també en l’ANC. Aquest fenomen normalment té orígens difusos, arriba al públic a través dels mitjans i es transmet per mitjà de les xarxes socials. Tots hem sentit persones, de dintre i de fora la institució, que comenten els canvis que l’ANC ha sofert des de la seva creació. Canvis ben normals perquè tot canvia i s’ha de tenir en compte que va ser creada per durar poc en uns moments en què la independència es veia propera i la institució havia de ser provisional. No ha estat així. I de canvis n’hi ha hagut, com n’hi ha hagut a la societat catalana i espanyola i, com és evident, tot canvi social afecta tothom, persones i entitats. Però el relat no perdona i no recorda mai els èxits aconseguits però sí que es parla sempre d’aspectes negatius: que si el desànim, que si la transversalitat perduda, que si abans sí que tot anava bé, si les accions no són les adequades i així es constata un llarg reguitzell de greuges moltes vegades imaginats.
Després la gent, de manera acrítica fa seves aquestes opinions sense veure que sovint són només això: opinions particulars moltes vegades interessades. I es van repetint fins que allò que era només una visió esbiaixada que no se sap d’on ha sortit es transforma en una veritat inqüestionable.
L’altra força amb la qual s’enfronta és amb la divisió. Ben segur que hi ha forces amagades, infiltrades o no, que actuen i influeixen en persones situades a llocs clau (dins la mateixa institució, a la premsa o als mitjans en general) per tal de dividir el moviment independentista. Ho han aconseguit amb els partits i ara intenten fer el mateix amb l’ANC.
I què es pot fer per neutralitzar aquestes amenaces?
Podem rebatre les opinions poc fonamentades tot evidenciant la seva poca seriositat o el biaix manifest. Sovint les qüestionem poc perquè les crítiques són etèries i difícils de contestar. Com pots demostrar que l’ANC no ha perdut força darrerament o que les mobilitzacions no són tal algú creu que han de ser o … ? Ningú pot demostrar res perquè ens falta perspectiva a tots plegats i ens movem sempre en el camp de les opinions. Hem de tenir en compte que amb la crítica superficial passa el mateix que amb els pronòstics de futur, allò que es diu sovint és el que es voldria que fos, no el que la realitat ens mostra.
Una vegada deixat tot això clar s’ha acabat el problema.
Hem de continuar treballant com hem estat fent durant tots aquests anys, a tots nivells, col·laborant amb totes les altres institucions amb qui es comparteix objectiu i organitzant accions ben diverses, perquè el que cal és fomentar la participació de totes les persones que formen part del moviment independentista que no són totes iguals ni tenen les mateixes possibilitats ni el mateix compromís però totes tenen ganes de col·laborar i ho poden fer, com han fet fins ara, quan s’ha tingut en compte aquesta diversitat.
I finalment mantenir la unitat. La diversitat d’opinió és fonamental i bàsica en una institució democràtica però no hem d’oblidar que acceptar l’opinió de la majoria encara que no coincideixi amb la pròpia és necessari pel bon funcionament de les entitats i que la crítica forassenyada allò que pretén és dividir i enfonsar. No tot s’hi val, no es pot mentir, no es pot atacar les persones, ni divulgar opinions poc contrastades i tendencioses als mitjans perquè cap d’aquestes pràctiques afavoreixen la crítica positiva i el funcionament normal de les institucions. De vegades s’oblida que ser crític no vol dir criticar-ho tot, sinó conèixer, reflexionar, contrastar, valorar i actuar.
I estiguem alerta, no hem de ser paranoics però ben segur que l’adversari vigila de ben a prop i va portant a terme una feina constant de divisió i desgast.
Teresa Calveras
ANC Horta Guinardó
