Ningú no dubta que qui mana l’estat és en Pedro Sánchez, això és el PSOE. Els de Podemos fan el que poden o el que els deixen. A la Generalitat passa el mateix. Junts no té política, fa soroll i claudica. L’independentisme, en realitat, es redueix a “la taula de diàleg”.
Sánchez voldria un diàleg autonòmic. Tot i que ha après la lliçó. L’Autonomia no ajuda a consolidar el reino, més aviat l’enfonsa. Per això dosifica el peix, amb avarícia. Els indults han pagat la investidura. Si el col·laboracionisme no abandona les reivindicacions independentistes de “la Taula de Diàleg”, ell serà un frontó a les noves demandes: CatalanGate, infraestructures, inversions, Jocs Olímpics d’Hivern, llei de l’audiovisual, l’oficialitat del català, aparell judicial, repressió, etc. Res tirarà endavant.
No hi ha cap “ofensiva independentista a l’interior” afirma la Clara Ponsatí, a “El Temps” 21/06/22, tampoc al Parlament Europeu “hi estem fent res”. Ni a l’interior, ni a l’exterior “es combat per la independència”. Ella proposa (com durant el franquisme) que les famílies (soles) resisteixin.
El Consell per la República no és cap govern, ni cap contrapoder. Està abandonat de la Generalitat i els catalans l’ignoren. De fet, no s’adona que ERC va trencar l’independentisme i es va presentar en solitari, amb una estratègia col·laboracionista, el desembre 17, i hem canviat de cicle. Somnia amb una unitat, que s’ha de construir de nou i des de baix.
Dissenyar una nova estratègia independentista, sembla que costa. D’una banda, hi ha els radicals que voldrien implementar la llei de transitorietat del 17 i fer cap, decididament. Entre aquests, hi ha tots els matisos de la confrontació. També, hi ha els desorientats. Cap d’aquests està satisfet amb l’actual situació. Ben mirat, ERC i Junts són polítics del reino: purs col·laboracionistes. Si el PSC imposa l’eficiència jacobina, el col·laboracionisme farà “un ciutadans”.
Estem a les portes de l’estiu i no hi ha taules, ni estratègies, ni objectius que preparin la tardor. Ha passat un any de govern Aragonès i no hi ha cap contestació a l’ensopiment, que creix dia a dia. En P. Sánchez campa per Europa i per Amèrica i li ponen. La Clara Ponsatí té, tristament, tota la raó: Ningú fa res.
Isidre Palmada Camós, 29 de juny de 2022
