Fa sis setmanes que faig classe via plataformes digitals com Zoom, Jitsi, Discord i em sento més cansada que si anés a classe presencialment.
Segons explica Gianpiero Petriglieri, professor associat a Insead, hi ha molts factors que costen apreciar a les videoconferències com el llenguatge no verbal, l’entonació, les pauses, la intensitat, etc. A més, tenint en compte que les pauses formen part d’un diàleg entre un emissor i un receptor, en aquestes plataformes no existeixen i compliquen més la comprensió.
És més, si hi ha un silenci, ens posem ansiosos per si falla la connexió. Per altra banda, en aquestes videotrucades som un focus d’atenció en tot moment, com si estiguéssim asseguts en una taula rodona, on tothom es veu les cares constantment.
Hem centrat totes les activitats en un mateix canal, classes, reunions professionals, trobades familiars, quedades d’amistats, fet que ens provoca un cansament crònic. Segons Jeremy Bailenson, professor de comunicació a la Universitat de Stanford, les converses via aquestes plataformes intimiden, ja que mai abans havíem parlat tan a prop amb una persona. Aquell espai personal ha deixat d’existir i quan se supera el llindar, entrem en una zona d’intimidació. Són funcionals, doncs, les plataformes digitals com a eina d’ensenyament?
Blanca Soler
Estudiant de Periodisme de la UAB
