El cas Borràs consisteix a “Fer passar bou, per bèstia grossa”. Diuen bou (corrupció) per no mostrar una guerra de palau. El col·laboracionisme ha dictat sentència: condemnada.
Com l’altre cas, el de la Mònica Oltra, sembla que aquí hi ha “indicis”, que es pot “judicialitzar” i que el reglament permet treure’s del davant la patum que incomoda. Voilà el bou o “corrupció”, per desprendre’s de la Borràs amb guant blanc, aprofitant la repressió sistemàtica del reino.
La Institució de les Lletres Catalanes, havia de digitalitzar un munt de paperassa i s’havia de fer prompte i amb algú de confiança. La Laura tenia un amic que era diligent i podia refiar-se’n, l’Herrero. És, això, extraordinari? No ha passat mai, això? Doncs, voilà la “corrupció”.
La Laura s’ha explicat pel dret i pel revés. Tanmateix, la Forcadell, la Rovira i l’Aragonès volen que “s’expliqui” millor. A un tribunal de justícia. D’aquesta manera, s’aplicarà el reglament i el col·laboracionisme haurà guanyat la batalla institucional.
La Laura és el bastió institucional de l’independentisme. L’única que fa ombra al govern ERC-Junts. Sense la Laura, el col·laboracionisme podria lliurar-se a P. Sànchez, obertament. Si la Laura se’n va, com li exigeixen, s’haurà acabat (també l’independentisme institucional).
I els de Junts, què faran? Heus aquí, la batalla més crucial. El congrés d’Argelers va ser un intercanvi de cromos, a la direcció. Ara ve la segona part. Alguns opinen que ERC va acordar el Govern, sabent la derivada judicial de la Laura. Si ara, ERC no li fa costat, aleshores el pacte s’hauria incomplert. Hi hauria una crisi de Govern. Junts, per coherència i solidaritat, l’hauria de deixar.
Si pacta amb el PSC, ERC perd la força a Madrid. Aquell li aniria molt bé entrar al Govern. Podria mostrar eficàcia jacobina, tipus Iceta, i omplir els dèficits més evidents. De manera que, ERC s’hi pensarà abans d’acceptar-los la mà estesa, que ja allarguen.
O potser, Junts admetrà que la Laura dimiteixi i no farà res. Aleshores, s’haurà esvaït l’intercanvi de cromos d’Argelers. I s’obrirà una crisi dins Junts d’abast imprevisible. Però nefast per l’independentisme.
Isidre Palmada Camós, 3 de juliol de 2022
