Algú pot pensar que ara no toca, que hi ha problemes més importants. És l’argument fal·laç per escapolir-se de les justes demandes. No tinc res contra els gossos, ni contra els animals, ni contra els animalistes. Però hi ha una anomalia legal que cal resoldre.
Els gossos, els amos dels gossos, atempten diàriament contra la propietat privada dels ciutadans. Ningú té dret a orinar o defecar sobre una paret, una cantonada, un portal o un replà de cap habitatge o edifici. Els edificis són propietats privades.
La propietat privada és un dret constitucional. El propietari és de qui paga la hipoteca, l’assegurança, les reparacions externes i els impostos d’aquell edifici, habitatge o propietat. Són arguments suficients per impedir que ningú gosi infringir aquest dret. En canvi hi ha una delinqüència generalitzada que amb l’aquiescència de les policies i la mirada còmplice dels veïns malmet impunement la propietat dels altres en un acte vandàlic que hauria de ser repudiat pels ciutadans, impedit per les policies i penalitzat per la justícia.
Hi ha un silenci generalitzat per no incomodar l’animalisme i la creixent moda dels animals domèstics. Ningú gosa posicionar-se per por, però hi ha un problema d’abast ciutadà que, tal com esbosso en l’escrit, ens perjudica a tots.
Frederic Roig Boada
