El president Torra, el 27/3/22, a VilaWeb, afirmava que “el present és retòric: no hi ha projecte, tan sols un desig”. Així doncs, què en resta? El record? El somni? Com diu el col·laboracionisme, el reino ha vençut i no hi ha res a fer? Què en queda, de l’1 d’octubre?
De seguida, ERC (l’independentisme que col·labora) va trencar tots els fronts de resistència i va ensorrar, sobretot:
1.- L’estratègia antirepressiva: convertint-la en un plet i no en un combat internacional. L’estratègia antirepressiva col·laboracionista ara, és “un cames ajudeu-me” i es diluirà en el no-res.
2.- L’estratègia institucional: l’oportunisme electoral va espatllar la unitat i va tirar a terra la força comuna pels drets polítics a les institucions.
3.- L’estratègia de la mobilització: la dispersió d’objectius va aigualir el combat al carrer i el va denigrar i reprimir.
4.- L’estratègia del sentit i la coherència: les institucions i els mitjans, fent cas al PSOE, van substituïr la confrontació pel peix al cove i la coherència gira al voltant de les polítiques provincianes.
5.-L’estratègia del Consell per la República: no acceptant la jerarquia del combat, l’interior institucional i polític actua al marge (i a la contra).
El col·laboracionisme ha demolit la unilateralitat i l’ha substituït pel “diàleg” amb el reino. La col·laboració ha obert una oportunitat al PSC, als Comuns, als postconvergents i ha posat l’independentisme al marge, lluny del centre. L’afirmació del president Torra s’inscriu en aquest context.
Això no obstant, és possible presentar batalla, que, primer de tot, ha de ser una batalla fratricida, entre les dues estratègies. De fet, la batalla ja ha començat dins de Junts, entre els sectors i ha de culminar en el Govern de la Generalitat. Són confrontacions que no han de fer por perquè són necessàries. El col·laboracionisme no va tenir cap objecció, a començar-la.
En realitat, es tracta de consolidar l’1-oct, perquè el món ens vegi amb el dret de ser un Quebec o una Escòcia. Es tracta de no sucumbir, de mantenir l’estatus que vàrem assolir amb el referèndum. Però amb nous esquemes. El col·laboracionisme ha fet molt mal. Tanmateix, l’independentisme té encara, forts trumfos per esmenar-ho i pot guanyar.
Isidre Palmada Camós, 4 d’abril de 2022.
