Fins a dia d’avui per qüestions administratives no ho he pogut fer públic aquest escrit. Així dons us faig saber uns fets que van passar el 23 de juny d’aquest any, nit de revetlla.
El meu fill gran de 17 anys juntament amb tres amics passejaven la nit de la revetlla pels carrers de canet. Sobre les 4 del matí, passant pel carrer Mas Muní, alçada de les escales que baixen cap al carrer Sant Pere, veuen amb sorpresa com una patrulla de la Policia Local de Canet té immobilitzat a un jove al terra al peu de les escales, mentre un dels membres de la patrulla municipal està abufetejant a la cara del noi.
El meu fill no entén res i baixa les escales que van a parar al carrer en qüestió, demanant explicacions a la patrulla perquè troba totalment desproporcionada la manera com s’està tractant a al jove. A l’acte, el meu fill és reduït per l’agent, el mateix que agredia al jove. L’aparta cap a un racó del carrer amenaçant-lo amb la porra perquè no vegi res de la seva actuació i demanant-li les dades li etziba un “Als nois com tu, de 17 anys, me’ls menjava. Si fossis major d’edat et fotria una pallissa”.
Un altre agent intenta treure una porra desplegable que no funciona i li dona un cop a un dels companys del meu fill. Els fan fora del lloc avisant al meu fill de que l’endemà em trucaran per explicar-me els fets, tot i que per part d’un altre agent li deixa anar “Llama ahora a su padre y que se joda”. Eren passades les 4 de matinada i amb tot això marxen d’allà.
La meva sorpresa va ser quan al vespre del dia 24, la Policia Local de Canet (l’agent 157) em truca per explicant-me la seva versió dels fets. Segons ells, el meu fill es va abalançar baixant les escales corrent i dirigint-se a una agent dient-li, “Hija de Puta, te mataré!” i que per això el van reduir (això ja em va deixar clar que era una invenció). El meu fill, mai de la vida, diria una cosa així a un agent. I per descomptat encara menys a una dona. N’estic segur, i a més en castellà.
Als 5 minuts em presento amb el meu fill a comissaria per esclarir els fets, ja que el meu fill negava tota aquesta versió. Un cop allà discuteixen els dos (l’agent i el meu fill) perquè les versions son totalment diferents. El meu fill marxa de comissaria indignat per les mentides que esta escoltant dient-me: -Pare, no veus que t’està enganyant!
Em quedo una estona amb l’agent, que intenta fer-me creure la seva versió. Em diu que mirarà que la denuncia que ha començat a cursar, la rebaixin al màxim, i el més greu, que intentaria fer-la desaparèixer. En aquell moment vaig notar que no era aigua clara. L’agent m’ensenya i llegeix l’acte de la nit abans, on explica la seva versió. Li demano una còpia, la qual no em dona per ser només un esborrany.
A casa el meu fill ens explica amb pels i senyals tot el que va passar la nit anterior i em queda claríssim que es tracta sense cap dubte d’un brutalitat policial i abús de l’autoritat.
El dia 25 demano una reunió amb el Cap de la Policia, però em passen amb el cap en funcions, ja que el cap serà fora durant uns dies per estar fent un curs. Quedem a les 11 del matí, em fan esperar fins les 11:45 h. aquesta espera és deu a que mentre espero, l’agent 157, està explicant la seva versió al cap amb qui m’haig d’entrevistar. A la reunió em queda clar que es tapen els uns als altres. Per si no n’hi hagués prou, ara el grup de tres amics del que en formava el meu fill, segons la Policia, ara és transforma en un grup de 12 o 13 nois vestits de negre que tenien muntada una baralla. Cada vegada la versió policial es torna mes estrambòtica. El cap en funcions, només em sap dir que segurament m’arribarà una sanció de 400 €, que podré evitar si accedeixo a que el meu fill faci una sèrie hores de treballs socials (que trobaria del tot correcte si fos veritat la versió policial). Una trobada que pensava que seria més productiva, acaba sent un tràmit inútil.
Aquest mateix vespre, rebo a casa una trucada de l’agent 157 des de comissaria, preguntant com està el meu fill i també preguntant-me per la xerrada que he tingut al mati amb el cap en funcions. Aquesta trucada es torna a repetir l’endemà. (Aquestes trucades no es poden fer, dit pel mateix cap de la Policia). Ho veig com una manera d’intentar fer-me creure que la Policia va de bona fe.
Passen uns dies i tinc una xerrada telefònica amb la Sra. Blanca Arbell Brugarola (alcaldessa de Canet de Mar) la qual sembla interessar-se pels fets i que també em diu que posarà fil a l’agulla per esbrinar el que ha passat.
Veient que això no té pinta d’acabar bé, demano veure’m amb el Cap de la Policia Sr. Servando, quan torni al seu lloc de treball, un cop acabat el curs. Quedem el dia 7 d’Agost, i ens rep al meu fill, a la meva dona i a mi. Tenim una bona xerrada i ens assegura que és reunirà amb els agents que treballaven la nit del 23 de juny i aclarirà el que va passar, ja que veu que les diferències en les dues versions son contradictòries. Un cop aclarit tot ens citarà i en tornarem a parlar i nosaltres li diem que estem disposats a arribar fins al final inclús demandarem a l’agent 157 al jutjat si no esclareix tot.
Passen els mesos i ningú ens diu res. El passat dimecres 11 de novembre, ens arriba la resolució a la que han arribat.
Una sanció de 200€ amb la reducció del 30% si és fa efectiva abans de 10 dies de la seva recepció. El passat 19 de novembre vàrem abonar l’import de la sanció, perquè lluitar contra aquest poder, és com picar de cap amb una paret.
Només em queda fer-ho públic, ha passat i han sortit amb la seva. denunciar-ho públicament perquè sapigueu que hi ha gent treballant en un cos, que ha de vetllar per els ciutadans, i el que hi ha és brutalitat policial i abús de l’autoritat.
Puc estar content suposo, la broma ens ha costat 140€! Almenys el meu fill no va rebre la presumpta agressió, al no tenir encara 18 anys. Patètic tot plegat! Potser m’he estes una mica, però ho he volgut fer entenedor.
Aquest escrit és iniciativa meva, per alguna represàlia que pugui rebre.
Josep Anglas Noguera
Canet de Mar
