Els fets històrics de la tardor de 2017 en aquest bocí del país van servir per ser conscients, encara més, del caràcter demòfob de l’Estat on vivim fa segles. I també va servir per adonar-nos que el sindicalisme predominant era un pèl lluny, per ser suaus, de la centralitat política i social d’una part prou important de la societat catalana. Una centralitat política i social que aplega de manera àmplia, i amb tots els matisos, la Sobirania i el Progrés Social com a motor per construir un futur realment just i lliure per les majories.
D’aquesta constatació vam ser conscients que al conjunt de les Majories Treballadores que conformem els pobles ens calen eines transformadores que ens facin avançar en drets col·lectius.
Ens calen organitzacions polítiques, civils, socials i culturals compromeses amb les persones i no amb el capital. Però sobretot ens cal tenir sindicats que siguin útils i eficaços per poder Guanyar Drets en lloc de perdre’n en un món on s’ha degradat la res pública i ens han fet creure que l’individualisme és llibertat.
La Intersindical tenim el repte d’esdevenir en Eina Útil per les majories treballadores i decidir de veritat en quines condicions vivim. I això també té a veure en el marc polític que ha d’acollir els drets econòmics, socials i culturals que necessitem com a societat si volem contribuir a viure en un món sostenible i sense desigualtats. L’oportunitat que ens ofereix bastir una República Catalana és la nostra contribució a l’avenç de la humanitat.
Les persones som subjectes actives del nostre futur i des de la feina, cada dia, podem transformar col·lectivament les nostres vides.
Arribar a la majoria de centres laborals del país és cabdal per acumular la força necessària per ser útils i decisius.
La pregunta lògica que ens podem fer és; ser útils i decisius per fer què?
El Sindicalisme Transformador de la Intersindical no només ha de resoldre les incidències que tenim a la nòmina, fer front a un acomiadament o garantir la salut a la feina. La funció del sindicalisme, malgrat el desencís que patim en aquest tros dels Països Catalans, és molt més profund i de llarg recorregut.
El Sindicalisme Independentista i de Classe de la Intersindical és una peça essencial per afrontar els reptes globals que determinen el futur del benestar de les persones i del planeta en el seu conjunt.
Els avenços tecnològics, i les diferents ofensives del capitalisme per acumular més guanys en menys mans, fa que als agents socials com la Intersindical generem propostes per garantir una feina digna, per tothom i de qualitat. Per això cal la Reducció de la Jornada Laboral i l’Avançament de la Jubilació amb el mateix salari i base de cotització per garantir la plena ocupació. La jornada de 8 hores i la mà d’obra barata no asseguren de cap manera una producció eficient. Treballar menys i treballar tothom garanteix el descans, la salut de les persones, promou el consum de proximitat, el lleure i la cultura.
La pandèmia de la Covid ha fet molt més visible la crisi social i sanitària que patim aquí i arreu. Combatre una pandèmia, o qualsevol altra emergència social massiva, no té a veure en mesures repressives. Té a veure en disposar d’un Sistema Públic de Protecció Social Universal que garanteixi el benestar de tothom sense exclusions.
Les eines de caràcter públic i universal són les úniques capaces de fer front a les necessitats de les majories treballadores. Per això és vital que la sanitat, l’educació, la protecció i els serveis socials siguin plenament públics. El lucre mai pot resoldre els problemes de la gent.
El canvi climàtic és ja una realitat malgrat les fake news del negacionisme que governa o incideix en països amb capacitat de decisió.
La transició cap a una Producció Sostenible és essencial pel futur del planeta. Però no només per això. És la via per generar llocs de treball arreu i al nostre país. Segons l’OIT, la transició energètica pot generar més de 15 milions de nous llocs de treball a Europa.
Superar l’exclusió social vol dir disposar d’un Salari Mínim Interprofessional adequat a la realitat econòmica del Principat on 1300 euros és el mínim per garantir els ingressos de centenars de milers de persones. Però també establir un Salari Social Universal que acabi d’una vegada amb la misèria tot incorporant milers de persones al circuit de la igualtat d’oportunitats.
La Intersindical és el Sindicat Feminista que pot canviar les nostres vides si ens impliquem als centres de treball. Si entenem que som l’eina de contrapoder necessària per democratitzar la feina, garantint la participació i oferint una alternativa il·lusionadora al conjunt de la classe treballadora.
I només amb tu podem ser l’eina col·lectiva, col·laborativa i compromesa arreu del país que ens permeti Guanyar el Futur de la nostra canalla, de la nostra gent gran i de nosaltres mateixos.
Sergi Perelló i Miró
Secretari general de la Intersindical-CSC
