Anàlisi B.T.- Justin Trudeau, primer ministre del Canadà, ha anunciat aquesta setmana a la Cambra dels Comuns d’Ottawa, que aquelles empreses que tinguin les seves seus en paradisos fiscals no es podran beneficiar del rescat que l’Estat ha previst per a les empreses damnificades per la pandèmia del coronavirus. Ha estat una sorpresa, perquè precisament la setmana passada va dir tot el contrari: defensava que fer-ho suposava castigar els empleats sense que en tinguin cap culpa per les males conductes dels seus caps. Què ha passat per haver fet aquest gir? Doncs resulta que Trudeau governa en minoria i s’ha trobat que aquesta mesura era una contundent exigència posada sobre la taula pel Bloc Quebequès i el Nou Partit Democràtic.
Per tant, Canadà s’ha sumat als països que ja havien pres prèviament aquesta decisió, com són Polònia, Dinamarca i França, i tot apunta que no seran els únics, ja que altres països, com Itàlia, Bèlgica, Suècia i Àustria, estan estudiant mesures similars.
Quins són els paradisos fiscals dins d’Europa?
Javier Doz, el conseller del Comitè Econòmic i Social Europeu -un dels òrgans consultius de les Institucions Europees, al costat del Comitè de les Regions- és qui va posar “el cascavell al gat” assenyalant països com Irlanda, Luxemburg, Holanda, Irlanda, Xipre, Malta en considerar-los directament com “paradisos fiscals dins de la UE”.
Això va ser el passat mes de març, precisament en el marc en el qual el CESE apostava per augmentar en un 1,3% de PIB l’aportació d’aquests paradisos fiscals als pressupostos de la Unió Europea. Actualment hi destina l’1,1%. En números relatius pot semblar poca cosa però suposa un ingrés d’uns 80.000 milions d’euros, cosa que no ve gens malament a una Europa en temps difícils.
La Comissió Europea, per la seva banda, creu que si cal buscar liquiditat, és “millor” retallar en els Fons de Cohesió i en la Política Agrícola Comuna -PAC-, és a dir, no tocar els paradisos fiscals i retallar les ajudes que tanta falta fan en regions com les del sud d’Europa.
I és que, segons un estudi realitzat pel Fons Monetari Internacional, en col·laboració amb la Universitat de Copenhaguen, de cada deu euros d’inversió estrangera directa, quatre van a parar a empreses que no tenen activitat. O sigui, que són diners evadits, que no paguen impostos i que en la majoria dels casos, en un 80%, cauen sempre en butxaques europees o del Regne Unit.
El Parlament Europeu va en la mateixa línia que el CESE: és favorable a augmentar l’aportació d’aquells països que no regulen les tributacions de la mateixa manera que la majoria i, per tant, generant més dúmping.
I Espanya, què?
Com a estrena de Govern, s’ha hagut d’aprovar una taxa Google i és que les principals companyies tecnològiques a escala mundial, que obtenen enormes beneficis a Espanya, solament han pagat 52 milions d’euros en impostos.
Vegem-ne uns exemples: Amazon va facturar a Espanya 426 milions d’euros en 2018 i va pagar l’1,6% dels seus ingressos com impostos; Apple, que va facturar 422 milions, va tributar-ne 10 i Netflix va pagar 3.000 euros en concepte d’Impost de Societats, el mateix que paga un autònom o un empresari amb guanys de 24.000 euros a l’any, com assenyala Business Insider.
Encara més. Segons un informe d’Oxfam Intermón, les empreses de l’IBEX36 van provocar pèrdues fiscals a l’Estat per valor de 3.250 milions per haver desviat 13.000 milions dels seus beneficis a paradisos fiscals.
Com a mesura de referència, durant aquesta pandèmia de COVID-19, el Govern ha reforçat amb 1.000 milions d’euros els recursos del Ministeri de Sanitat a través del fons de contingència per atendre les despeses extraordinàries. S’han avançat 2.800 milions en pagaments a compte de les comunitats autònomes perquè poguessin fer front a les necessitats immediates derivades de la pandèmia. S’han destinat 400 milions, a través d’una línia de finançament de l’ICO, per a les necessitats de liquiditat d’empreses i autònoms del sector turístic. Portem ja uns 4.200 milions i encara ens falta per arribar als 13.000 que es fonen cada any. Per comparar, les ajudes a les famílies suposen 5.000 milions.
No estem dient aquí d’augmentar els impostos a les empreses segons el seu volum de guanys al nostre país. Estem parlant de diners que es deixen de pagar per evasió d’impostos. Són 13.000 milions els que s’han evaporat i han deixat d’invertir-se en el bé comú de la societat. Així, cada any
