Fa uns dies, em van convidar al programa “Vull una resposta” que dirigeix l’infatigable Jaume Marfany i vaig compartir programa amb l’advocat Agustí Carles, que defensa les demandes del pare del nen mort a les Rambles el 17-A juntament amb Jaume Alonso-Cuevillas.
Vaig escoltar atentament les seves explicacions del judici i com el tribunal va evitar entrar en els temes conflictius, sobretot el tema de l’Imam de Ripoll i la seva vinculació amb el CNI i els serveis secrets espanyols. I vaig recordar el que sovint he escrit: l’Estat Espanyol té un macabre denominador comú en els dos pitjors atemptats que han patit, l’11-M a Madrid i el 17-A a Barcelona i Cambrils. En ambdós caos sense els confidents, els atemptats no haurien estat possibles.
I veient l’escàndol, he trobat molt suau la reacció del govern català i dels partits independentistes de demanar una comissió d’investigació, que sabem tots que el govern més progressista de la història mai aprovarà. Davant d’aquest escàndol, proposo assumir les responsabilitats i tornar a fer una Comissió d’investigació al Parlament de Catalunya, però amb cara i ulls, amb la presència d’advocats internacionals i que citi els càrrecs del govern espanyol, i també del govern català. Ja sabem que els primers no vindran, però hem de fer que quedin “retratats” a escala internacional. I, en referència al govern català, el primer a comparèixer ha de ser el Major Trapero, que té molt a dir de les negatives que el govern espanyol va contestar a les demandes dels Mossos, ara que ja ha acabat el judici i que, si vol, pot parlar lliurement.
No demanem el que pot fer Espanya, exigim el que pot fer el govern català per esclarir un dels majors escàndols d’aquesta pobra democràcia espanyola. Convidem als familiars dels estrangers morts i ferits en l’atemptat del 17-A i forcem l’estat espanyol en una comissió de la veritat sobre els atemptats, que posi contra les cordes les clavegueres del corrupte estat espanyol.
Postada.- No puc deixar de denunciar l’actitud nacional espanyola, de suposats independentistes progres, de defensar l’actuació renunciant a la llengua catalana de Rigoberta Bandini i no solidaritzar-se amb el conjunt gallec de les Txungueiras que va intentar trencar amb el monopoli de la llengua castellana a Eurovisió. La mostra evident que, malgrat que governi Espanya el govern més progressista de la història, són incapaços de fer possible que TVE presenti una cançó en les diferents llengües de l’estat espanyol i en el llenguatge de signes. Vergonya de polítics avalant la renúncia a la llengua catalana. i després ens preguntem què li passa a la llengua catalana! La mateixa hipocresia de contestar a les rodes de premsa en castellà malgrat que els partits de govern van aprovar una resolució del Parlament per evitar-ho.
