També cal que recuperin la seva total llibertat els presos polítics i tots els afectats per la repressió d’Espanya i la millor manera és coordinar ambdues coses amb l’objectiu de la restauració de tot allò que va tergiversar el 155. Cal el retorn de l’exili tant de Brussel·les com de Ginebra.
El retorn dels exiliats no és suficient per recuperar les iniciatives independentistes, però el retorn de l’exili coordinat amb el govern a l’interior pot provocar una nova oportunitat. Els exiliats han de tornar plenament acompanyats i secundats pels governants a l’interior i per la gent independentista que es va mobilitzar.
Cal una entrada política de tot el govern destituït pel 155 al Palau de la Generalitat rebut per l’actual govern de Pere Aragonès, de la mateixa manera que cal que la mesa del Parlament destituïda l’octubre de 2017 entri a l’edifici de la sobirania popular i sigui rebuda per l’actual mesa presidida per Laura Borràs.
I aleshores, de mutu acord entre el Govern i el Parlament amb el Govern i Parlament destituïts l’any 2017, cal que junts acordin l’aixecament de la declaració d’independència avalada pel resultat democràtic del referèndum de l’1-O.
I a partir d’aquesta implantació de la declaració d’independència podrem començar a negociar de veritat amb el Regne d’Espanya que, aleshores sí que el problema serà plenament europeu i la voluntat democràtica dels catalans començarà a ser respectada.
Un retorn que acabi en unes eleccions autonòmiques no té cap sentit ni cap viabilitat i només des de la força que ens va donar l’octubre del 2017 podrem implementar i desplegar la República Catalana amb un full de ruta pactat de tot l’independentisme, partits polítics, entitats de la societat civil, amb el poble com a element principal per fer possible la independència.
