La flor de l’1-oct ha quedat feta xixines. L’endemà, el col·laboracionisme va canviar de bàndol i va allistar-se a la república espanyola, per plantejar, després, la independència (el CatalanGate d’Aragonès cerca el front dels republicans espanyols, amb el PSOE, no la unitat independentista).
Així i tot, dels trossets independentistes en pot sorgir una florida primaveral, més fresca i ufanosa. És la correlació de forces, com en 1940: Qui guanyarà? La França de Vichy? O bé, La resistència de De Gaulle?
La resistència, avui, no compta amb els estats aliats. No, de moment. De manera que li convé, primer de tot, guanyar el relat ideològic i les urnes. La majora no és independentista. El col·laboracionisme no suma. L’única manera d’eixamplar la base és baixar el llistó i refer els objectius. Que són:
1.- Mantenir el dret unilateral de decidir (organitzat pel Consell per la República (CxR).
2.- Fer que el CxR sigui la institució dels catalans (de tots).
3.- Posar el CxR al món i dotar-lo de tècnics i diners.
La qual cosa pressuposa: A) Abandonar, de moment, l’esforç d’implementar la república (i el full de ruta de la confrontació dura). B) Cercar un guió més moderat, del possible i a redós la repressió. Reprendre el procés que va portar a l’1-oct., que mobilitzi a joves i vells; homes i dones i remodeli les organitzacions socials. C) enfortir Junts i ocupar les institucions per arrelar el CxR al territori i que esdevingui el govern autèntic (La imatge on hauríem de situar-nos, no és la del 3-oct.2017, sinó la del 2014 o potser, la del 2010).
Això no obstant, el programa definitiu és el de l’ara mateix, fins a les municipals de l’any que ve. En el món de Junts ha d’aparèixer un líder, un segon del president Puigdemont, amb autoritat reconeguda per tots (sobretot pels de Junts) que dirigeixi l’independentisme a les institucions i més enllà. Ell ha de ser l’artífex del discurs i l’ha de divulgar abundantment als mitjans, per tal de delimitar allò que serà l’independentisme d’ara endavant. Perquè cal separar la resistència del col·laboracionisme. Perquè cal posar les bases d’una nova etapa, on l’autonomia reculi i el CxR creixi i s’enforteixi cada dia.
Uns aires de llibertat i democràcia han de florir de nou i disseminar-se. Cal que neixin flors!
Isidre Palmada Camós, 25 d’abril de 2022.
