En la literatura clàssica budista s’explica una anècdota que s’escau com l’anell al dit amb el que ha succeït darrerament amb el Ministre Josep Borrell i és la següent:
“En una ocasió el Buda es trobava assegut sota l’ombra d’un arbre dialogant amb els seus deixebles més pròxims quan de sobte, un home se li va apropar i, per sorpresa, li va escopir a la cara. El Buda aleshores li va dir: Què segueix? Què és el que em vols dir ara? L’home es va mostrar perplex amb la resposta i qüestionaments del Buda perquè ell mateix mai va arribar a preveure que escopir sobre algú pogués tenir aquest tipus de resposta. En el passat ja havia insultat a altres persones que reaccionaven dominades per la ira o amb covardia, mostrant un somriure fals, tractant així de comprar la seva aprovació. No obstant això, el Buda no era com cap d’aquests homes, no estava enfadat ni ofès, ni tampoc mostrava debilitat o por. Tan sols va replicar: Què segueix? Sense manifestar cap reacció emocional”.
El fet d’escopir en la nostra cultura és un gest de mala educació i, alhora, també es pot considerar com una forma de comunicació, (com ho és el gest de mostrar una sabata a l’Iraq com a símbol d’humiliació i de menyspreu al poder del poder). Escopir és una forma de dir quelcom i està considerat com un insult, una greu pèrdua de formes. M’agradaria aturar-m’hi a reflexionar per tal de comparar-la amb l’actitud del Ministre Borrell lamentant-se (però sobretot mentint!!!) que algú l’havia escopit al Congrés dels Diputats. I, després de donar-hi voltes he arribat a la conclusió que la persona que va escopir al Ministre Borrell va ser el propi Borrell, els seu “jo” metafòric que s’autoescopia i es feia fastig i repugnància intrínseca. I és que els fets són els fets i no hi ha cap imatge que demostri que algú l’havia escopit… O potser encara no sap que avui en dia les càmares no han detectat res? No ho sap Sr. Ministre que vivim immersos al món del Gran Hermano? Sense proves, sense imatges no hi ha res, Sr. Borrell, tot és fum.
Hi ha instants en què el llenguatge no ho pot abastar tot i necessitem anar més enllà. I ara després de tot aquest espectacle lamentable al Congrés dels Diputats, em pregunto: Què més segueix en la política espanyola? De què més pot ser capaç de fer el violent estat espanyol? Què més segueix després de tanta corrupció? Què més després de tanta absència democràtica?
Què més segueix?
