Doncs el títol d’aquest article és tal com em sento: feliç i trist. Feliç perquè comença un nou projecte emocionant i engrescador. Feliç perquè fem un pas endavant, amb decisió i no sense dificultats, per a informar el nostre país millorant les eines i instruments que fins ara teníem. LaRepública.cat té un dia de vida i ja té flaire d’èxit. Però també estic trist perquè el directe!cat abandona la seva activitat per a deixar pas a LaRepública.cat.
Quantes coses hem passat junts amb el directe!cat! Tenia tan sols 19 anys quan Oriol Junqueras em va presentar en Joan Camp i vaig fer una prova breu. Em van escollir i l’abril del 2007 vam escriure les primeres línies del que ha estat, sense dubte, el mitjà digital que més visites ha generat amb menys pressupost. El directe!cat va començar a fer els seus passos de la mà d’un servidor i del periodista Albert Forns (una de les primeres notícies del directe!cat, escrites per qui us parla).
El projecte es va fer gran i va anar expandint-se ràpidament. S’hi va incorporar en Bernat Ferrer i també Miquel Matín Gamisans i Maite Aguilera. Per raons de la vida, després de més de tres anys treballant-hi, vaig canviar d’aires i feines. Més tard, però, de la mà de Joan Puig vaig reincorporar-me al diari conjuntament amb els germans Jordan i capitanejats per Helena Ullastres. Ja fa més de tres anys.
Els últims anys del directe!cat, sense dubte, han estat els més prolífics arribant a superar el nostre sostre de visites i començant a ser un referent d’informació per al país. Ha estat gràcies a Joan Solé, Anna Solé, Alba Garcia, Josep Torreño, Joan Vila i Marina Bou.
Tinc present que el nostre estil directe (mai millor dit) i sense pèls a la llengua no ha agradat a tothom, però també sóc conscient que moltes de les nostres notícies han sacsejat tant els partits com l’opinió pública i algunes, fins i tot, han desencallat negociacions clau per al país. Tal com ho llegiu!
Des d’aquí, vull agrair a totes les persones amb les qui he compartit hores de feina i passió al directe!cat i de les que he après moltíssim. Moltes gràcies a tots. Ara, ens llegim i veiem a LaRepública.cat.
