«Estar disposat a canviar és de persones intel·ligents” Bertrand Russell
L’extrema dreta creix, gana, en diferents països. Per què atreu, incrementa, més votants en les successives eleccions? És mèrit propi o demèrit dels partits d’esquerra, de centre?
L’independentisme ha perdut en les successives eleccions. Segons analistes, la gran majoria s’ha abstingut. Uns altres han votat partits clarament generadors del problema, i l’agreugen, en i amb la gent de Catalunya: PSOE, el més triat. PP multiplica per 5 els seus escons. Avui, Catalunya està sense estatut. Segons Sánchez: “està intervinguda”. Són partits que no canvien en res la seva actuació en i davant Catalunya. Però retenen, augmenten, els seus votants. La majoria tria als qui, demostradament, perjudiquen. Competència dels partits espanyols o incompetència dels catalans?
Què té de motivador votar “dependència”?
“Tots” els dependentistas estan perjudicats pels incompliments, infrafinançament amb la seva negativa incidència en recursos per a sanitat, educació, infraestructures, atencions socials, etc. Continua la invasió de competències, anul·lació de decisions democràtiques del Parlament català com els de clara orientació social, colonització de diferents tipus, etc. No obstant això, l’electorat a Catalunya tria “dependència”. “Tots” es beneficiarien del major nivell de vida: treball, sanitat, educació, atencions socials; de democràcia, que aportaria la independència. Però voten continuar sent dependents d’un Estat que s’allunya acceleradament dels referents en desenvolupament, competitivitat, rigor, democràcia.
Hi ha fets veritables impropis de països seriosos com s’està veient en els estaments espanyols: Monarquia, Constitucional, CGPJ, grans partits, arbitrarietat en el Suprem, jutges que van per lliure i llocs en evidència per les justícies de països referents. Des de la coherència, dependre d’Espanya, no té res de motivador! Però la majoria ho tria. Competència dels partits espanyols a Catalunya… o incompetència dels partits catalans?
Té l’independentisme una proposta motivadora?
Potencialment, sens dubte! Tots els indicadors macroeconòmics, diferents experts internacionals, diuen que Catalunya independent gaudiria d’un nivell de vida equivalent a Finlàndia, Dinamarca. “Tots” els seus habitants millorarien substancialment qualitat de vida, serveis, treball, pensions, infraestructures, etc. Tot això, en una moderna república a la UE. Però, “el bon drap en l’arca ja no es ven”. El gran segment dependentista l’ignora. Cal saber “vendre-ho” a aquest gran mercat potencial.
Els partits espanyols a Catalunya tenen projecte i política de propaganda comuna. Obtenen majoria. Els partits independentistes, no. Competència del dependentismo o incompetència de l’independentisme?
Què canviar perquè “tots” els que viuen a Catalunya puguin gaudir dels beneficis de la independència?
Des d’un enfocament de Màrqueting, existeix un mercat propi de més de 2.000.000 de votants. És una “gran fortalesa”. Existeix un “gran mercat dels competidors” anhelós dels beneficis que li aportaria la independència, però els ignoren. És una “gran oportunitat”!
Dirigents, militants, votants independentistes no han aconseguit la força suficient per a materialitzar el seu objectiu de progrés, autogestió total, millora integral per a les seves famílies, llibertat, veritable democràcia. Diguem-ho clarament: estratègies partidistes o ideològiques, actituds excloents, personalismes, absència de projecte unitari, política de comunicació inexistent. S’ha fallat. Els resultats, competència dels partits espanyols o incompetència de partits, militants, votants, independentistes?
Què fer…?
Ho diu Bertrand Russell: “Estar disposats a canviar”. Espanya, demostradament, no ho fa. No ho farà. I l’independentisme? Això exigeix molta intel·ligència, un canvi radical d’actitud, priorització de la unitat per a elaborar un pla estratègic que respecti les premisses, indispensables!, de: PROJECTE COMÚ, MÀXIMA AUTOEXIGÈNCIA en “tots”, PERSEVERANÇA, fins a materialitzar els objectius. Sempre pacífica, democràticament. Els líders, militants, votants, independentistes, són prou intel·ligents per a CANVIAR?
Aquest Pla Estratègic, des de “Base 0”, hauria de fixar una Base de Partida rigorosament diagnosticada > Objectius possibilistes > Actuacions funcionals.
Recursos?
Els consultors difonem que el “principal actiu de qualsevol organització són les persones”. El Pla Estratègic qualificaria com a “gran fortalesa” comptar amb més de 2.000.000 de votants independentistes. Avui, semblen estar com en l’obra de Pirandello: “personatges a la recerca d’autor”. El segment dependentista: desitjo de millorar el seu nivell de vida en tots els ordres. Una “gran oportunitat!”.
L’indispensable Pla Estratègic comprendria una Política de Propaganda que optimitzés les pautes de la comunicació eficaç: “Informar > Fer sentir els perjudicis de la dependència, els beneficis de la independència > Convèncer > Persuadir”. Hi ha fórmules professionals de demostrada eficàcia per a això. Aquests continguts, degudament canalitzats pels molts militants, socis d’organitzacions, independentistes a través de les xarxes, entorns, testimoniatge personal, etc., podrien incidir poderosament en aquest inconscient col·lectiu avui abstencionista i en el contrari als beneficis de la independència. Es perdran per la incompetència independentista…?
Què és el coherent…? No canviar i continuar empitjorant o tenir intel·ligència i canviar per a gaudir dels beneficis de la independència?
