En un article a Vilaweb, la consellera i eurodiputada Clara Ponsatí expressa la seva oposició sobre els Jocs Olímpics d’hivern que el govern català vol organitzar. Recordem que sempre seran uns jocs olímpics espanyols demanats pel COE i fets conjuntament amb l’Aragó del president Lamban. Deixant a part els temes mediambientals que provoca l’horitzó 2030, coincideixo plenament amb ella que no es pot entendre que, amb tota la repressió que ens està caient al damunt, el govern amb el suport independentista més gran de la història es deleixi per fer aquests jocs olímpics sota uns plantejaments tan obertament en clau espanyola.
Clara Ponsatí s’escandalitza dels silencis dins dels partits independentistes i en fa especial referència al de Junts per dir que “Un grup important i influent de Junts ha vist en els Jocs una oportunitat per recuperar espai i un perfil propi, desdibuixat de fa temps, com un acte reflex, però degradat, del que podia representar Convergència en el seu dia.” També diu: “estic segura que estic acompanyada en aquest estat d’estupor. Sé que hi ha més gent que espera que es trenquin aquests silencis.”
Quelcom semblant passa en el meu partit. Sorprenentment, dins d’ERC hi ha un grup influent ha vist una oportunitat per instal·lar-se en un autonomisme, que no té cap sentit, i aquest mateix grup, amb l’excusa d’una falsa transició energètica, beneeix omplir el territori de molins i plaques que afavoreixen els grans grups empresarials que només volen continuar fent negoci amb l’energia, sigui fòssil o renovable. Semblantment, en el meu partit també n’hi ha molts, de silencis, que volen esquivar el conflicte i el debat intern, i també de la mateixa manera som molts els que esperem que es trenquin i som molts els que clarament diem no a uns Jocs Olímpics espanyols i organitzats de la maneta amb els repressors del 155.
Sobre el tema dels JJOO, la radiografia que na Clara Ponsatí en fa respecte a Junts coincideix pràcticament amb la que un servidor en fa respecte a ERC. Com vaig dir fa uns dies a les xarxes socials, si es fes una consulta a la militància de Junts i ERC sobre l’organització del Jocs del Pirineu tal i com estan ara plantejats, el resultat seria clarament un no als jocs olímpics organitzats a major lloança d’Espanya i amb Catalunya i Aragó de comparses. Intuint aquest resultat, mai no la faran, aquesta consulta, a menys que les bases dels dos partits ho exigeixin. Fem-la i s’acabarà la tragicomèdia dels Jocs Olímpics Pirineus 2030, que la majoria d’independentistes no pot entendre.
