Les vides humanes no són res amb què es pugui jugar a sumar vots. És un missatge pel president del Gobierno, Pedro Sánchez, que justament avui (a onze dies de les eleccions) ha donat autorització al vaixell humanitari Open Arms per a navegar a les illes de Samos i Lesbos i transportar-hi material humanitari. Els cent dies que l’embarcació porta amarrada al port de Barcelona per ordre de la Capitania Marítima, que depèn del Ministerio de Fomento, han estat una de les crítiques més repetides de l’esquerra que ja ha exclòs els socialistes d’aquest marc ideològic i Sánchez no s’ho podia permetre.
Necessitava els titulars del vaixell salpant, però no comptava amb que -des de la fundació- denunciarien a les xarxes socials que se’ls ha denegat el permís per a salvar vides al Mediterrani Central. I és que què podem esperar d’un estat que ven armes als executors de les guerres que estan obligant a fugir milions de persones dels seus països i després dificulta l’acció d’una organització que assegura haver salvat prop de 60.000 d’aquestes vides.
Com es pot permetre això? Ja ho vam fer una vegada, el 2017, i cal tornar-ho a fer. Cal que quasi mig milió de catalans tornem a sortir al carrer per a exigir la protecció del dret a la vida de totes les persones que els governs deixen morir sense cap mena de remordiment. Som un poble que ha sabut reivindicar els seus drets fonamentals amb exemplaritat i, ara, cal que usem urgentment aquesta capacitat nostra.
