Mentre la majoria de mitjans de comunicació i els principals “tribuneros” del país intenten col·locar els indults com la gran fita del govern progressista del PSOE i Podemos perquè amb això i amb la taula de negociació tot l’independentisme s’hagi de sentir satisfet, la majoria independentista de base considera que aquests indults, que podien haver-se donat en els primers mesos posterior a la sentència, han de significar el fracàs de la taula de negociació i l’inici d’una revolta popular que faci guanyador el proper embat amb l’estat.
Els indults són la prova evident del fracàs per part d’Espanya d’una possible negociació política, negociació que el PSOE mai no ha acceptat i, per tant, hauríem de continuar endavant i evidenciar que els indults no són cap perdó sinó més aviat tot el contrari. Com diu la cançó, “amb un somriure, la revolta, amb els indults, la revolta i l’embat amb l’estat que ens faci guanyadors.”
Cal preparar una estratègia unitària que trenqui els “xerraires opinadors” que volen que acceptem una rendició per continuar cap a l’autonomia eterna i perquè els catalans seguim pagant la festa d’aquesta Espanya insolidària. Els indults són un darrer intent de tancar el procés independentista i seguir amb el peix al cove. Avui mateix, La Vanguardia ens ho diu a la cara: els governants espanyols ens segueixen robant i la factura augmenta en plena crisi pandèmica. I de seguida ho tornarem a comprovar amb el nou engany dels fons europeus.
Només forçarem una veritable negociació amb l’estat espanyol si, en el moment que toqui, posem en pràctica la unilateralitat. Només aleshores Espanya negociarà de veritat la separació d’actius i passius, l’únic que els pot acabar important a Europa. Si deixem de ser un conflicte polític, amb conseqüències econòmiques, Europa ho seguirà veient com un conflicte intern.
Com va dir la CUP: estiguem atents als moviments d’Escòcia, perquè ens genera una nova finestra d’oportunitat per fer possible la República Catalana com a nou estat del món.
