Ja ha quedat escrit en lletres de la vergonya que l’alcaldessa suposadament més progressista de la història ha estat elegida alcaldessa, per dos cops, gràcies a les clavegueres de l’estat.
A la primera elecció, el CNI es va inventar un compte corrent a Suïssa de l’alcalde Xavier Trias , que posteriorment es va demostrar fals i inexistent, però que, primer, li va comportar patir un dur assetjament de tot l’entorn dels comuns i avalat per bona part dels grans mitjans catalans amb el Grup Godó al davant i, segon, la pèrdua de les eleccions municipals per uns pocs vots, després d’una bona alcaldia. Ada Colau i els seus se’n van ben aprofitar.
A les segones eleccions, n’Ada Colau va repetir l’operació de tàcitament aprofitar-se el joc brut del CNI, aquest cop servit en safata de plata, en acceptar sense cap mania els vots de l’extrema dreta d’en Manuel Valls, regalats amb l’única finalitat d’evitar que l’Ernest Margall fos elegit alcalde. El lloc li corresponia democràticament com a cap de la llista més votada i hauria esdevingut el primer alcalde independentista de l’actual democràcia.
Així, Ada Colau, la líder del suposat partit més progressista de l’estat, per dues vegades ha estat elegida alcaldessa de la capital de Catalunya de manera fraudulenta. No és gens d’estranyar, doncs, que la mateixa Colau vulgui forçar desesperadament els estatuts del seu partit per tornar-se a presentar-se per tercer cop. Ara seran els vots de Vox els que necessitaria i, si es veiés en la tessitura d’acceptar-los, no tenim gens clar el que acabaria fent.
Ada Colau passarà a la història per haver reiteradament utilitzat les clavegueres de l’estat i les males arts de la política per ser alcaldessa de Barcelona: primer, impedint que en Trias tornés a ser alcalde i després evitant que ho fos l’Ernest Maragall.
Que senzill seria que l’independentisme aprengués la lliçó d’aquesta doble història! Per esquivar el maquiavèl·lic i fatal joc de les clavegueres de l’estat, ves a saber si una llista unitària fóra la solució, si anar junts a les municipals a Barcelona faria molt més factible la victòria, fos de Maragall i Trias o de Trias i Maragall. Cal fer el que calgui per garantir l’arribada d’un alcalde independentista a la capital de Catalunya i, si els partits independentistes s’hi tornen a optar per separat, pot resultar que n’Ada Colau, per tercera vegada, acabi com a alcaldessa de Barcelona amb la més estrafolària combinació de vots que, en qualsevol cas, haurien d’incloure els de l’extrema dreta de Vox.
