Actes electorals: què aplaudeixen?

Aplaudir: “Manifestar aprovació o acord amb una persona o amb el que fa”

Sánchez a Catalunya per a les municipals. Apareix envoltat de persones que aplaudeixen amb entusiasme. Què aplaudeixen? Quin balanç ofereix el PSOE a Catalunya? L’espoli fiscal augmenta. Fa exactament igual que el PP d’Aznar i Rajoy. Sánchez va dir que no li tremolaria el pols per aplicar novament el 155. El Fiscal General depèn del govern. Ha canviat res per a tots els imputats pendents de judici, anomenats terroristes, i tots els que ha empobrit? Ha apartat la justícia de la  política? No! Inversions repetidament promeses, en quin percentatge realitzades? Com està Rodalies? Eix Mediterrani? Connexió dels ports de Tarragona i Barcelona amb amplada  europea? La Sagrera? Connexió de l’aeroport amb l’alta velocitat? Les autovies inacabades, fa molts anys a Catalunya?

El PSOE, a Madrid -tot presumint!- va passar el ribot a l’Estatut aprovat per gran majoria en el Parlament de Catalunya. Catalunya no té Estatut. És colònia, territori intervingut. Cap proposta. Respecta la identitat de Catalunya, la seva llengua? Planteja solucions polítiques a l’atàvic conflicte? Es demanen sortides democràtiques. Negació total. Respecta als dirigents democràticament triats a Catalunya? Què demostra en la taula de diàleg?  Atorga condició de subjecte polític a Catalunya, el seu parlament o… de clara subordinació i menyspreu?

Què fa per tal que  els habitants de Catalunya tinguin el nivell de vida, sanitat, educació, infraestructures, que mereixen pel que generen? Tots els seus militants, votants, pateixen exactament igual que els més radicals independentistes. O no viatgen en rodalies, no estan en llistes d’espera, pateixen les mancances en serveis socials? Hi ha una llarga llista que afecta, negativament, als propis militants.

Què demostra que el PSOE sigui qui més i millor representa, defensa, a tots els que viuen, tributen, a Catalunya? Res. Però, aplaudiments a Sánchez, a Zapatero que va prometre respectar l’Estatut que aprovés el Parlament català. On son els dirigents, militants,  votants, socialistes  catalans que defensaven el dret d’autodeterminació, federalisme, nou i molt ambiciós Estatut? Desapareguts.  El PSC no existeix. Tot és només PSOE. Què aplaudeixen? Manifesten aprovació, acord, amb el que fa, diu, el PSOE a Catalunya? Aplaudiments! Per què? Què ho justifica?

Junqueras després de les municipals. Apareix envoltat de persones que aplaudeixen. Ha perdut molt més que 300.000 votants. Molts comentaris en mitjans i en la xarxa. Per què aplaudeixen? Quins assoliments ofereix el seu recolzament a la investidura, pressupostos, de Sánchez? Què la taula de diàleg? Quin benefici per als propis militants, votants? Gràcies a Junqueras, viuen millor tots els habitants de Catalunya? Catalunya té més pes, influència, dins d’Espanya… que Espanya a Catalunya? Amb quins efectes? La majoria demana, unitat independentista. Rebutja. On son els bons dirigents, militants, votants, d’ERC que defensaven la República, Catalunya? Per què ara només s’anomenen  “ER”, sense la “C”? Per què no reaccionen?

Què fa, diu, Junqueras, el seu equip, que demostri que és qui més i millor representen, defensen,  tots els habitants de Catalunya davant la colonització, explotació, menysteniment, de l’Estat espanyol? Que avaluï el lector. Però se li aplaudeix. Manifesten aprovació, acord, amb Junqueras i amb el que fa? Aplaudiments. Per què? Què ho justifica?

I la resta de partits? Igual. Tots aplaudint en els seus actes electorals. Per què? Quin partit presentava un balanç veritablement positiu per a la ciutadania? Predominava desautoritza els contraris, no fer propostes veritablement diferenciades per positives, estratègiques. Què %, de les realitzades en anteriors comicis, havien executat? També aprovaven, estaven d’acord amb els seus dirigents, els seus fets, declaracions?

Eleccions generals 2023. Més actes. Més aplaudiments. Les promeses de sempre. Molts repetiran vot. Hi ha un % de vot molt fidel, gens lògic. És ideològic, partitolològic, identitarilògic, fobialògic, visceral. No en tota la societat catalana.

Però hi ha votants amb consciència, dignitat democràtica, que reaccionen. No aplaudiran. No tenen líders. Proposen abstenció, vot nul, etc. Estratègicament, arriscat, encara que voluntariós, ben intencionat. Com a consultor en desenvolupament organitzacional segueixo a Mintzberg. Davant decisions polítiques que impliquin inseguretat, risc, proposa optimitzar la seguretat o minimitzar la inseguretat.

Quina reacció tindran els partits que es volen penalitzar? Deixaran el poder democràticament,  sense cap violència política, econòmica, judicial, els partits que l’ocupin? Què faran a Catalunya mentre governin? Hi ha plans estratègics possibilistes per a materialitzar els beneficis que estan a l’abast i mereix la societat de Catalunya? No són, com diria Pirandello: “personatges a la recerca d’autor”. S’han convertit en autors. És una expressa denúncia als actuals partits. Encertaran en la seva Estratègia?

Aplaudiments i què més… “Ave, César, els qui moriran et saluden”. Els castigats saludaven als qui els havia sentenciat. Succeeix el mateix en els actes electorals? Aquests aplaudiments podrien anar amb el següent:

“Ave, líder! Els qui continuaran sent enganyats, espoliats, explotats, colonitzats, menystinguts, castigats, et saluden”. Cara a la qualitat de vida, la justícia social, la veritable democràcia, llibertat, què és coherent a Catalunya? Aplaudir o reaccionar?