El govern espanyol més progressista de la història vol acabar amb l’exili i ho vol fer abans que Europa posi Espanya contra les cordes donant-li la raó al MHP Puigdemont i a tots els exiliats. Una possible tornada del president via una sentència de la justícia europea podria provocar un daltabaix i un nou moment insurreccional.
A l’estat els preocupa molt que aquesta qüestió provoqui encara un daltabaix més gran a la política espanyola i que tot plegat coincideixi en el temps amb el fracàs de la taula de diàleg, que tots sabem que no avançarà en els temes fonamentals d’amnistia i autodeterminació. Una entrada de Puigdemont i tot l’exili a Catalunya pot fer saltar pels aires la mateixa legitimitat espanyola i el dret dels catalans a exercir la unilateralitat com a via per aconseguir la independència.
Per tot això costa d’entendre la poca voluntat, tant d’ERC com la CUP, de presentar candidats a les eleccions per a l’Assemblea de representants del Consell per la República. Cal reforçar aquesta eina, fer-la més transversal i convertir-la en un poder real fora d’Espanya perquè acabi fent tot allò que el govern a l’interior no pot fer. Seria molt important convertir l’exili i el Consell per la República en un veritable govern de la República Catalana a l’exili. A fora s’entendria molt més la naturalesa d’aquest ens i faria tremolar el govern espanyol aplanant el camí per a un nou embat democràtic.
Però per la part catalana a l’interior, sembla que bona part dels nostres líders prefereixin competir entre ells per l’hegemonia autonòmica, que no pas treballar per bastir una veritable unitat independentista que ens faci guanyar la República Catalana.
M’imagino la fortalesa d’un govern de la República Catalana a l’exili amb el president Puigdemont al capdavant i Marta Rovira i Anna Gabriel com a vicepresidentes primera i segona d’aquest govern. Lamentablement, però, massa gent buscar liquidar l’exili i gestionar les molles de l’autonomia.
