Es passen el dia fotent-se els plats pel cap perquè són incapaços de liderar l’embat amb l’estat, és a dir la unilateralitat i en refereixo principalment als tres partits independentistes, que fins ara no han aconseguit seure i pactar què farem davant del resultat que tots coneixem que tindrà la taula de diàleg.
No valen excuses. Tothom sap que Espanya mai no acceptarà una amnistia i un referèndum d’autodeterminació i, com que els tres partits han acordat aquests dos anys de marge, la pregunta és: què pebrots estan fent per pactar un acord guanyador d’embat amb l’estat? Sembla com si la repressió els hagués derrotat abans de començar.
A manca d’un clar full de ruta, el govern del dia a dia cau en el parany del “peix al cove”, però l’espoli és tan bèstia que acabem entrant en debats estèrils com el de l’Aeroport o el dels Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu espanyol. I si els partits independentistes no acorden un full de ruta guanyador, la deriva anirà en augment, sortirà el nou finançament autonòmic amb noves promeses i tornarem a caure a la trampa del “peix al cove”.
Si sabem que mai Espanya no acceptarà un referèndum d’autodeterminació, per què pebrots són els mateixos líders independentistes els que abarateixen la importància de l’1-O, una victòria clara del poble de Catalunya, que alguns volen oblidar? És un error de principiants: el referèndum ja el vam celebrar i, si Espanya no vol fer-ne cas i ens nega aquest dret, cal passar recuperar el que van votar els catalans i implementar d’una vegada la independència en forma de República Catalana.
Aquests dies s’ha obert un debat sobre la situació de la llengua catalana, i es confirma el fracàs de les polítiques en favor de la llengua. El català cada cop està més minoritzat perquè, a part que des d’una autonomia espanyola no es pot legislar contundentment, s’ha volgut “ampliar la base” amagant la llengua catalana. La renúncia a utilitzar el català en el judici de la ignomínia o les rodes de premsa de govern o dels consellers que acaben amb la pregunta més denigrant que es pot sentir, quan els periodistes de mitjans espanyols demanen “¿Lo puede repetir en castellano?” i resulta que ho fan, és la prova evident que els nostres polítics són els primers a abatre la llengua catalana.
Postdata: Una dada significativa i preocupant, en el portal de dades de totes les eleccions celebrades a Catalunya, que depèn de la Conselleria d’Exteriors, ara en mans de Junts i anteriorment en mas d’ERC no hi consten les dades de les dues grans festes de la democràcia popular, el procés participatiu del 9-N i el referèndum d’autodeterminació del 9-N. La repressió sembla que encara fa estralls.
