Aquest matí he escoltat amb incredulitat i ràbia com alguns tertulians i personatges mediàtics dels grans mitjans de comunicació carregaven contra una bona persona, un funcionari que ha declarat en aquest judici farsa amb tota honestedat, però com que és un ciutadà anònim tots s’han atrevit a carregar contra ell i donant credibilitat a la Fiscalia, a l’acusació i al jutge Marchena per vergonya de tots ells.
Tots aquests opinadors i mediàtics que s’han atrevit a carregar contra una bona persona han callat, vilment, davant les declaracions “criminals i mentideres” de Rajoy, Zoido, Millo o els comandaments policials espanyols. Una mostra de la poca qualitat periodística d’aquests personatges que escalfen la cadira al servei dels grans grups de comunicació.
Tots ells han carregat contra l’heroi anònim i cap s’ha preguntat pel que va declarar la responsable de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, Núria Llorach. Sorprenent i sospitós. Gràcies heroi anònim per la teva paciència i honestedat, no facis cas d’aquests mediàtics que des de la seva comoditat s’atreveixen a dir impertinències i callen davant les infàmies que declaren els poderosos responsables de la repressió.
Tot plegat em reafirma, encara més, que caldria haver posat el judici contra les cordes amb la utilització de la llengua pròpia dels acusats i testimonis: la catalana. L’única manera de garantir justícia que aquest judici de la infàmia.
