“Porto el CAT a la matricula i VOX no ens pot fer votar els pressupostos del 155”
No he entès mai que una persona d’èxit com tu acabi acatant les injustícies sense ni tan sols lluitar. Fa temps vas explicar que com que la Guàrdia Urbana de Barcelona et va multar per portar el CAT a la matrícula prenies la decisió de no tornar-te’l a posar, no volies tornar a pagar. Una manera de desmotivar a la bona gent que no té la sort de ser una figura pública i que practica la resistència democràtica davant les injustícies. Saps Toni, si recorres aquestes multes molts cops decauen, el teu exemple d’home d’èxit decau en els moments de veritat.
Ara fa uns dies ho has tornat a fer amb un article en el teu diari ARA, avui capçalera de referència dels partidaris de les renúncies independentistes. En un article anomenat “sense el cor a la mà” proposes que els independentistes aprovin els pressupostos de Pedro Sánchez (signant de l’aplicació del 155) per evitar unes eleccions que podrien donar un gran resultat a VOX, demanes als líders independentistes que deixin el cor fora de la decisió i acabin salvant al president espanyol a canvi de res. A canvi de res? No, a canvi de més repressió.
Sincerament, Toni, ets un home d’èxit però posar el teu èxit al servei de l’unionisme i els partidaris de la tercera via em decep, i molt. Em va passar amb el cas del CAT tot i que vaig decidir que el portaria sempre i amb totes les conseqüències. Ara em deceps del tot amb aquest article, amb el teu escrit on qui guanya és VOX, qui guanya és La Vanguardia i El Periódico i qui perd és la bona gent independentista, la que et fa triomfar gaudint de Polònia i la resta dels teus programes que realitzes. Gent que veu com allò que fas sense acceptar les pressions salta pels aires a l’hora de la veritat.
Saps, Toni, crec que amb aquest article confirmes i avales la deriva del projecte del diari ARA, un diari creat i ajudat per les administracions públiques per convertir-se en el diari nacional de referència i que va camí de convertir-se en un succedani de La Vanguardia una mica més disfressat de fals independentisme.
