Avui, en el novè aniversari de la mort de l’amic José Antonio Labordeta, és un bon moment per recordar aquelles paraules dirigides a la bancada popular des de la tribuna del Congrés dels Diputats.
Vaig tenir la sort de compartir bancada durant la legislatura 2004-08 al Congreso. Sèiem junts durant els plens d’aquella època però no només això: vam compartir moltes hores a la Comissió d’Investigació dels atemptats de l’11-M juntament amb la diputada Uxue Barkos com a representants del Grup Mixt i vam compartir moltes anàlisis sobre la situació política.
Vaig tenir, també, l’oportunitat de veure’l cantar a l’antiga festa que es feia en aquells anys del PCE (Partit Comunista Español) a la Casa de Campo de Madrid i prendre unes canyes en companyia d’alguns amics seus i conservo com una joia la col·lecció recopilatòria de la seva carrera musical que em va regalar el dia que ens vam acomiadar com a diputats.
Una amistat d’una persona sabia, entranyable, que va entendre la voluntat independentista que teníem aquells 8 diputats i diputades i de qui vaig aprendre molt, sobretot com a persona.
Assabentat de la seva mort, jo ja a la vida civil, vam agafar el cotxe amb l’amic Joan Tardà i vam anar al seu enterrament a Saragossa, on vam acompanyar en el sentiment a la seva família, a qui els hi havia parlat d’aquells independentistes catalans. Una pèrdua, sense dubte, d’una qualitat humana insubstituïble, un veritable amic de Catalunya.
Per això estic segur que veien com ha actuat Pedro Sánchez i el PSOE, sense cap voluntat de negociar ni amb Podemos, ni amb els independentistes catalans, la seva contundent frase “A la mierda” tindria més significat que mai i no tindria cap problema que l’utilitzes contra el president espanyol.
Així doncs, a la teva salut Labordeta: “A la mierda Pedro Sánchez!”.
