Carme Forcadell i Dolors Bassa són víctimes doblement. Si bé l’Estat perpetua la seva dinàmica opressora cap a dues polítiques legítimes, el silenci intencionat de l’engranatge mediàtic consolida la teoria de la invisibilització. La directora general d’Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata, ja deia en una entrevista a La República que “la invisibilització també és violència”, i és evident que les preses no reben l’atenció i la reivindicació que mereixen i queden parcialment eclipsades pels nou ostatges de Lledoners -un segrest no menys injust-.
Però cert és que a la presidenta del Parlament i a la consellera del govern legítim també se les emporten a Madrid. Les enviaran en un autobús des de Mas d’Enric i Puig de les Basses, de nit, a l’Audiència Nacional. Probablement, viatjaran emmanillades. I tampoc no es podran preparar les defenses en les mateixes condicions que la resta d’encausats perquè seguiran dormint en una presó espanyola durant els prop de tres mesos que duri el judici. Però és que, a més, soles. Les dues preses polítiques patiran el mateix càstig, i no en parlem prou.
La consellera de Treball deia en una entrevista la setmana passada que “estava feta merda”. Abans d’entrar a presó per segona vegada, va demanar que no l’oblidéssim. Lledoners ha esdevingut l’epicentre de la ignomínia espanyola i no verbalitzem prou que en dos altres indrets “remots” hi ha dues preses lluitant pels drets fonamentals de les dones i homes. Reivindiquem-ne la llibertat. Més.
